Àngel Infernal

14

Quan arribem a la platja la meva germana surt disparada cap a vora de la mar.
-Què feies ahir a la nit a la platja?-La miro i me la trobo mirant-me fixament.
-Podria preguntar-te el mateix, no creus?
-Sí, però jo he preguntat abans.-Sospira i mira al terra:-Sí el que vols és que no digui res tanquil·la, no ho faré.
-Gràcies.-La miro i diu:-Sento lo dels insults.
-Doncs jo no. Penso tot el que vaig dir, i no m'arrepenteixo d'haver dit res.-És mentida, però els seus ulls reflexaven pura sinceritat quan em dia tots aquells insults.
-En sèrio? Penses tot això?
-Sí.
-Tete, he agafat aigua de la mal!-Dàlia agafa el poalet ple d'aigua de la mar i me'l llança a la cara.
-Ho sento petita.-Dit això se'n va emprenyada.
-Em cau bé.-Diu mirant-me, la miro i dic:
-A mi també.

Dàlia:
Ho he intentat, he intentat fer les paus en ell, però és impossible, obro la porta de casa i pujo els escalons tota emprenyada, em tanco a la meva habitació i li dono un acós al matalàs de forma que el tiro al terra.

Dono voltes per l'habitació, agafo el matalàs i el llanço per les escales bruscament.
-AAUUU!!!
-Ho sento, estic netejant la meva habitació!-Agafo un pot de pintura de color blanc, agafo un pinzell gruixut i em poso a pintar la paret.
-Necessites ajuda?-El meu germà i el seu millor amic estàn recolzats a la porta amb un somriure innocent, poso els ulls en blanc i assenteixo, agafen els pinzells que queden i comencen a cantar mentre m'ajuden a pintar. Comencem a ballar una coreografia que vam fer quan érem petits, som ridículs ho sé, però és massa divertit per a no fer-ho.

Quan l'habitació està pintada ens esperem unes hores a que es sequen i mentre anem a una tenda de decoració. Agafo uns pocs objectes que m'agraden i tornem a casa. El nou matalàs està al garatge i els meus ajudants van a per ell mentre que jo preparo les mantes per a aquest. Quan el llit està al lloc i fet dic:
-Ja podeu anar-se'n.
-No, voliem ajudar-te amb tot.
-Però ho vull fer sola, la part més complicada està feta, ara deixeu-me, si?-Assenteixen i se'n van. Monto una tauleta de nit i poso un despertador nou negre sobre aquest i un llum que he comprat fa unes hores.

Miro la combinació i llanço al terra les mantes del llit, agafo diners i me'n vaig a una tenda, miro totes les mantes i una em llama la atenció:

La compro i torno a casa corrents. Quan arribo els meus pares, el meu germà i en Chris estàn menjant, jo me'n vaig a la meva habitació i torno a fer el llit. Després m'organitzo tot l'armari, i una volta fet això penjo uns pocs pòsters de: Sex Pistols, ACDC, Ramones, KISS, Nirvana, Bob Marley, Bon Jovi, Oasis, Pink Floyd, The Rolling Stones... Deixo un roglet en blanc per a pintar jo sobre la paret i la habitació queda impecable. Baixo els escalons i dic amb un somriure ample:
-Ja està.-El meu germà i en Chris s'aixequen i van corrents cap a la meva habitació, somric i m'assec a la cadira per a dinar.
-Com estàs?-Pregunta mon pare.
-Millor, gràcies.-Em poso el tenedor a la boca i agafo el tros de carn amb les dents:-Mamà.-Em mira.-Perdona'm, ahir estava malament i ho vaig pagar amb tu, sé que tot el que heu fet fins ara ha estat per mi i en el fons ho agraeixo, gràcies a vosaltres he conegut a gente nova, puc somriure amb més freqüència, i també enfadar-me.-Risc.-Gràcies.
-De res Dàlia, però estàs castigada.
-Què?! Avui volia sortir!
-No, estàs castigada, ens has fet sentir...
-Com una merda.-Dic.
-Dàlia...-Adverteixen.
-Perdó.

-Dàlia.-Ma mare entra a la meva habitació i dic:
-Sí?
-Avui tenim una sopa.-Poso els ulls en blanc.-Anirem a casa de la meva jefa, vull que et posis guapa.
-Doncs com tots els dies.
-En sèrio, posa't guapa.
-Mama!!-Li llanço un coixí a la cara i riu.
-Per què no vas a comprar algo?
-No m'apanyaré amb el que tinc i prou.
-Bé, jo tinc vestits...
-No gràcies.-Interrompo.
-T'ha quedat molt maca.-Diu mirant l'habitació.
-Sí, gràcies.-Em mira, desapareix i torna amb una guitarra tunejada.-De qui és?
-De la àvia quan era jove, és molt hippie, igual que tu.-Somric i me la dona.-Ara és teva.-L'abraço i se'n va. Agafo la guitarra i toco unes poques notes, l'acaricio i la deixo recolzada a la paret, m'estiro al llit amb un somriure i a poc a poc els ulls se me tanquen.

Rock:
-Rock!!!-Vaig a la habitació de la meva mare i la trobo rebuscant al seu armari.-On és el meu vestit roig?!
-Oh, merda, el vaig utilitzar per a...
-No! No m'ho diguis a saber que vau fer b el meu vestit preferit.
-Perdó.
-Dona igual, ara em diràs com em queda aquest vestit, si?-Assenteixo, se'n va a l'aseo i al cap d'un minut torna amb un vestit.

-T'agrada?
-Estàs preciosa, però, on vas?
-Jo? A cap lloc. Venen ací.
-Venen?
-Sí, la nova empleada amb la seva família, ella es crida  Erika Campbell.
-Espera, Campbell?
-Sí, té dos fills, un noi més major i una noia crec que de la teva edat, així que avui estaràs amb nosaltres, si?
-No.
-Rock...
-No em puc quedar...
-Rock no em facis això, vols que reba als nostres convidats jo sola, sisplau, jo vull que estiguis amb mi.
-Val.
-Gràcies.-Assenteixo i em tanco a la meva habitació. Miro per la finestra, des d'ací es pot veure casa seva, somric maliciosament i m'estiro al llit pensant en què fer per a fastidiar-la i així deixar-li les coses ben clares, jo sóc ací el que mana i punt.