56

106 6 0
                                    

Dàlia:
Després d'un centenars de petons el mòbil d'en Rock comença a sonar, ell mira la pantalla i sospira, li aixeco la barbeta obligant-lo a mirar-me.
-Hey, què et passa?
-No vull parlar del tema, sòls vull estar amb tu i oblidar-me de tot tipus de problema.-Somric.
-Rock.-Dic mirant-lo als ulls.
-Patet lleig no passa res.-El mòbil torna a sonar, en Rock comença a tensar-se i dic:
-Conta-m'heu.
-Ara no et vull preocupar Dàlia...
-Em preocupes tots els dies, per un problema més no passa res.
-Què tonta eres.-Diu, em dóna un suau petó al front i diu:-Avui abans d'anar a la pizzería he fet que la meva germana s'enfadara.-Poso mala cara.-Era una broma, sobrava però ara ja està feta.-Nego el cap.-I la meva mare ha aparegut cridant, en principi comprenia perquè estava tant enfadada, és obvi que no li agrada que ens barallem, però després ha tornat a cridar i li ha donat un colp a la paret, i ahí, ahí no podía comprendre-ho, sabia que no era per eixa baralla, era per algo més. Li ho he preguntat i...-Les seves mans es fan punys.-Fill de puta.-Xiuxiueja, agafo els seus punys.
-Què passa?
-L'advocat d'en Joseph li ha dit a la meva mare que és mala mare...eixe desgraciat ha tingut la puta cara de dir-li mala mare, a la dona que ha estat suportant els colps, els insults, les violacions, ho ha estat suportant tot, per mi, per Valèria....
-Rock...-No puc evitar sentir llàstima per ell. La seva família ho ha passat molt mal amb el tema de en Joseph, i ara saber que es qüestionen l'educació que ha inculcat la mare d'en Rock a aquest i a la seva germana és indignant.
-He sortit de casa emprenyat, tenia que partir-li la cara a aquell malparit, després d'escoltar a ma mare cridar-me des de el jardí per a que no fera res ha fet que em donaren més ganes de fotre-li una òstia, però al final m'he contés per ella, perquè si penso en ell, és que vull anar a matar-lo.-Acaricio la seva cara amb lentitud i amb suavitat.
-Hey...hey mira'm... mira'm.-Els meus ulls troben els seus, estàn plens de fúria, de dolor, està enfadat, molt enfadat.-Ets el puto amo, i saps de qui ho has tret? De la teva mare, com tu has dit ella sempre, sempre ha cuidat de vosaltres, sempre us ha tingut en compte, sempre, doncs sí ara apareix un capullo com aquell advocat lo millor que pots fer és pujar-li la moral a la teva mare i passar d'aquell subnormal, si? I...si un dia te'l trobes, primer que tot, mantén la calma, li faràs un favor a la teva mare si no acaba eixe desgraciat a l'hospital, després, t'apropes a ell, el mires amb eixos ulls blaus que tant em tornen boja i li dius quatre paraules, però quatre paraules de les teves i així l'acollones, i és que no cal ni que li diguis res, sòls en mirar-lo malament es caga. Així que Rock, mira'm. Facis el que facis pensa en la teva mare i en les conseqüències que patiràs per el que vagis a fer. Sòls recorda-ho.-De sobte apareix un petit somriure.
-Com que els meus ulls et tornen boja, eh patet lleig?-Alço una cella i dic:
-Sòls t'has quedat amb això? Jo flipo amb tu.
-No tots els dies assumeixes que els meus ulls et tornen boja.-Ara el seu rostre mostra diversió i egocentrisme.
-No t'ho tinguis tant cregut, ho deia de conya per a que no et posares com una fera.
-Com que com una fera?
-Ajà.
-Molt bé.-De sobte m'agafa com un sac de creïlles i se'n va corrents cap a dins de l'aigua.
-Rock!!!! Una altra vegada no!
-Perdona'm patet lleig.-I de sobte em llança pels aires i caic dins de l'aigua, m'aixeco i vaig cap a ell, dono un salt i em penjo de la seva esquena, comença a donar voltes i acaba marejat, llavors cau dins l'aigua amb mi, comencem a correr durant minuts per aquesta petita platja, sòls intento fugir d'ell però als pocs minuts de arribar propet de la vorera m'agafa per la cintura. Els seus llavis corren cap a la meva orella. Sentir la seva respiració tan aprop de mi fa que el cor s'acceleri, noto com el meu cos tremola, però no de nerviós ni por, sinó de plaer.
-Et tinc.-Xiujiueja a cau d'orella. Em dono la volta i me'l quedo mirant.
-Sempre m'has tingut.-Els seus ulls s'obren uns mica sorpresos davant la meva resposta.
-Mentida, al principi m'odiaves.-Ric suaument i em quedo de braços plegats.
-Et recordo que vas fer que em castigaren el primer dia? Que al càstig vas arribar tard? Que em vas tancar amb tu a aquella habitació on sòls feia olor a productes de neteja? Que vas mentir a la directora per a que jo carregués amb tot el càstig? Vols que segueixi? Perquè tinc per a una llarga estona.
-Et queixaràs. De segur que no has tingut amb ningú eixos moments.
-Doncs menys mal que no, no els he tingut.-Somriu.-Per què et portaves tan malament amb mi?
-Algo em dia que eres diferent. Sabia que em causaries problemes Dàlia i vaig voler actuar. Vaig fer que m'odiares per a allunyar-te de mi. Odiava el fet de que em puguessis agradar, el fet de pensar en tu hores sense saber el per què. Sentir com algo dins de mi canviava al veure't somriure, per a mi tot això era estrany, de fet, encara ho és, però m'he adonat de que no està malament sentir algo per algú, deixar que entre en la teua vida, saber que en quant estic cabrejat tothom em té por, però no cal que alci el cap per a saber que tu estàs davant meu, subjectant-me la mà i diguent-me que tot anirà bé. Està bé somriure de quan en quan amb algo realment bo. Està bé sentir-se complet quan veus a eixa persona en la que has estat hores i hores preguntant-te on collons era al entrar en la mateixa puta habitació en la que et trobes tu. Em preocupava tant perdre'm que em vaig adonar que estava perdut Dàlia. Tu em vas fer veure tot això, em vas ensenyar que era capaç de ser bona persona, que podia respectar i ajudar, que no era un puto monstre. Així que t'odiava per a no reconèixer que m'agrades moltíssim i que revoluciones totes les meues putes hormones en tant sòls mirar-me.
-No m'esperava tot això.
-He estat un cursi de collons.-Diu posant els ulls en blanc a l'hora que comença a fumar. Veure'l de manera despreocupada, com si ho tingués tot baix control, resulta tan sexy i atractiu.
-Sí, prou cursi has estat.-Provoco. Volteja el cap per a mirar-me.
-Bonica no em toquis els collons si no vols parar dins l'aigua un altre cop.
-Pot ser vull estar dins l'aigua. 

Àngel InfernalDonde viven las historias. Descúbrelo ahora