Àngel Infernal

34

Dàlia:
Ens porten les hamburgueses de seguida i comencem a devorar-les.
-I després?-Pregunta Travis.
-Què?-Dic.
-Què farem després?
-Podriem tornar a la platja.-Sugereix la Carla.
-Jo prefereixo fer una altra cosa.-Diu en Rock, li dóna un altre mos a la hamburguesa i mira per la finestra.
-Anem al parc d'skate?-Sogereix la Gemma.
-I allí que fem?-Dic.
-Allí hi han moltes coses per a fer. Pots prendre't un cafè, menjar, patinar, ballar,....
-Jo crec que me'n vaig a casa, vull adelantar deures, demà tinc examen de biologia i vull treure bona nota.-Dic acabant-me la hamburguesa.
-Òstia l'examen, se m'havia oblidat!-Diu en Pol.-Jo també tornaré a casa, em tinc que fer xulles, sabeu?-Comencem a riure i diu:-Sinó no aprovaré i tindré conceqüències.
-Doncs no fem res?-Pregunta la Carla.
-Sí, podeu anar on vulgueu, no patiu per nosaltres.-Dic. Al final aclareixen que es quedaràn al parc d'skate i després se'n aniràn a casa. Jo i en Pol només ens hem acabat el dinar ens hem anat pitant a casa.

Fa quatre hores que estic estudiant i de sobte es senten dos colpets suaus a la porta.
-Hola.-Diu mon pare.
-Hola, estava estudiant, demà tinc examen.
-I com ho portes?
-És fàcil, de segur que aprove.
-M'alegro. Per cert demà, divendres tens algo?
-No ho sé, el dissabte hi ha partit de futbol femení, jo vaig a veure'l però no sé si el divendres tinc algo.-Agafo el meu mòbil i miro la meva agenda. No hi ha res anotat, cap dia, mai la faig servir, patètic.-No, no tinc res.
-Perfecte, demà cuidaràs a la nena de la jefa de la mare.
-A Valèria?
-Sí.
-I no es pot fer càrrec el germà?
-No, es veu que ell té entreno.
-Bé, doncs aniré.
-Per cert. Com es que no jugues el dissabte?
-Pot jugar qui vulgui, i jo no estic segura de si jugar o no.
-Per què?
-Feia molt que no jugava a futbol.
-Com et vas sentir jugant després de tant de temps?
-Molt bé, era com si no hagués deixat de jugar mai, controlava el baló, feia el joc meu, era fantàstic.
-I entonces?
-No sé, en part m'agradaria, però no sóc tant bona com per a dedicar-me a anar de poble en poble a jugar un partit.
-Sí gaudeixes fent-ho prou.-Em pica l'ullet i desapareix.

Una hora després, deixo d'estudiar, em dono una dutxa ben llarga i me'n vaig a dormir.

-Dàlia! Despertat és tard!-Obro els ulls, corro cap a l'armari i em poso una camisa de Sex Pistols i uns leggings negres, em faig una cua alta i corro cap al saló. Falten a penes deu minuts per a que comencen les classes, a primera hora tinc el exàmen si arribo tard no el podré fer. Vaig cap al meu cotxe, no li dóna la gana arrancar, sospiro, em nugo bé les sabates, m'ajusto la motxilla i començo a correr el més ràpid possible.

Minuts després em trobo amb la cara vermella davant l'institut, queden tres minuts per a que el timbre sone donant entrada a la primera classe. En Pol ve corrents a mi descollonant-se.
-Has vingut corrents?-El miro amb cara assassina.-En sèrio? Jajajajajaja.-Les seves rialles es claven al meu cap.
-Cinc segons.
-Ehh?
-Cinc putos segons que et dono de ventaja per a no partir-te la cara.-Es torna pàl·lid, em somriu com si no s'ho cregués.-Cinc, quatre, tres...-Em mira assustat i se'n va corrents. No he tingut temps ni de rentar-me les dents, no necessito que un graciós com en Pol em toque la guitza.-Dos, u.-Començo a correr, el Pol encara està corrents pèls passadissos, quan em veu accelera. Corro darrere d'ell com si fós una llunàtica, però m'és igual. Sortim al camp de futbol, on ja són pocs adolescents entrenant, em tiro a sobre d'ell i li crido:-Vés a fer la mà! Com et tornis a burlar de mi t'arranco els pèls dels ous, si?!-Assenteix súper ràpid, m'aixeco i l'ajudo a aixecar-se.
-Sembles un troll, què? No t'has pentinat els cabells?-Diu rient, arranca a còrrer per tot el camp de futbol, el segueixo sense pensar-m'ho dues vegades. Els estudiants que estàn allí, i el míster ens miren incrèduls, som ridículs ho sé, però em ve bé desfogar-me d'aquesta manera amb el meu millor amic abans d'un examen. Comença a correr rodejant el camp, jo atravesso aquest i quan estem a punt de xocar em tiro al terra agafant-li les cames, la meva pressa cau al terra. Els nostres espectadors comencen a aplaudir, en Pol m'ajuda a aixecar-me i em dóna un dolç petó al front, de sobte el timbre comença a sonar, ens mirem i arranquem a còrrer cap a la classe de biologia.

Vaig a la cantina, m'he entretés a la classe de matemàtiques i he sortit més tard, vaig caminant el més ràpid possible i de sobte una safata es xoca amb mi, els macarrons plens de tomaquet impacten sobre la meva camisa.
-Mira per on vas!-Diu Theo, el miro enfadada i dic:
-Pot ser si no haguessis sigut un gilipolles i haveres mirat si la gent passava pot ser no m'haveres estampat el teu menjar, cretí.-Em dono la volta i vaig als vestuaris. Em llevo la camisa i la poso baix de l'aixeta, intento netejar-la però es queda horrorosa, me la torno a posar, molt bé Dàlia, banyada i bruta, ets l'òstia. Començo a buscar per les taquilles obertes a veure si hi han camises netes i de sobte es senten colps a la porta.-No, surt d'aquí!-Tornen a donar colps a la porta.-He dit que no collons!-Crido emprenyada però el colps es tornen a repetir, sospiro per no donar cap cop de puny a ningú, de sobte escolto la porta obrir-se, agafo un baló que tinc al costat i el llanço a la persona que ha entrar amb totes les meves forces.
-AAUUU!!-Em dono la volta quan escolto la veu del entrenador.
-Ho sento... perdona'm....jo...no volia que entrara ningú...de veritat...ho sento....-S'asseu a un banquet i m'assec al seu costat.
-Vull veure't aquest dissabte ací, al camp. Vull que et cabrejes igual que aquest matí amb en Pol, o con quan en Theo t'ha tirat el menjar o com ara, que m'has fet un mal de collons.
-Ho sento.
-No et disculpis. Sòls dis-me que demà jugaràs.
-Bé, jugaré.-Assenteix.
-Gràcies Dàlia, necessitem a algú que sigui tant bona com tu al nostre equip. Bé jo dec anar-me'n ja, adéu.
-Adéu.-Surto abans que ell corrents i vaig a les grades del camp de futbol on són la meva colla.-Qui vol anar demà a veure un partit de futbol?
-Sòls jugo jo Dàlia, no vull que tots em vingau a veure.-Diu la Gemma tota vermella.
-Li he dit al míster que demà jugaré.-S'aixeca i ve corrents cap a mi cridant tota emocionada.
-Perfecte! No estaré sola!!!-Ric. Quan ens separem dic:
-Ja podeu anar a veure'ns!
-Vosaltres no veniu a veure'ns a cap partit de futbol americà.-Diu en Travis.
-Bé, fem un tracte, vosaltres aneu als nostres partits i nosaltres als vostres.-Diu la Carla.
-Bé.-Diu en Pol. En Rock s'aixeca i va cap a un noi del seu equip, comencen a xarrar i de sobte s'inicia un partit de futbol americà. Va a ser molt interessant.