Àngel Infernal

3

Dàlia:
El timbre sona donant entrada a l'esplai, aquest moment em posa molt nerviosa, ja que em tindré que asseure sola, sense ningú.
Arreplego les meves coses i surto ràpidament de l'aula, i de sobte sento com criden:
-Dàlia! Espera'm!-Em dono la volta i veig a la nena rossa, pàl·lida amb ulls blaus que abans m'havia ajudat. Em paro en sec i la miro preocupada.-Anaves a fer-te un marató? Has sortit corrents!
-No sabia que anaves a esperar-me.
-Clar que anava a esperar-me! Què creus que vaig amb Laura i les seves súbdites?-Comença a riure's, no entenc res del que diu. Em mira i diu:-Et sembla bé si anem a la cantina? M'estic morint de fam.
-Creu-me jo estic igual que tu.-Somriu i ens posem a caminar pels passadissos que per a mi encara són desconeguts.

Ens asseiem a una taula i apareix una noia pèl-roja.
-Hola, tu ets la Dàlia, oi? Jo sóc la Gemma, encantada.
-Hola, igualment.-S'asseu al meu costat i dic:-Vaig a comprar-me alguna cosa, ara torno.-M'aixeco de la cadira i em poso a la cua de la cantina. Tres nois es posen al davant i agafo a un del braç obligant-lo a girar-se.
-Hola...-Diu alçant les celles de forma seductora.
-Hola, us importaria a tu i als teu dos amics.-Es giren al escoltar-me.-Deixar de colar-vos? Jo anava abans que vosaltres.-Em dono compte que un d'ells és l'idiota que m'ha fet el tour, poso els ulls en blanc i dic:-Mira dóna igual.-Surto de la cua i torno al lloc, una noia rossa es troba al meu seient, em quedo callada i escolto com diu:
-Mira Carla no és el meu problema de que siguis una puta, la pròxima vegada que et vegi tontejar amb el nòvio de Lídia estàs més que morta -Començo a riure escandalosament. Les tres desconegudes es giren per a mirar-me.
-Ho sento, no era la meva intenció riure'm, però és inevitable. Qui et creus que eres com per a amenaçar-la així?-S'aixeca del meu seient i es posa a deu centímetres de mi enfadada, alguns ulls es posen sobre nosaltres algo que em posa una mica nerviosa.
-I tu? Qui et creus que ets tu?
-La que et donarà un cop de puny al nas com no deixis d'amenaçar a la meva amiga.
-Tu i quantes més?-M'apropo i dic entre dents:
-Què et fa pensar que necessitaré a algú més?
-T'assegureixo que com em tornis a amenaçar...
-T'assegureixo el mateix.-Interrompo. Me la quedo mirant i finalment desapareix amb les seves súbdites, m'assec al meu lloc i dic:-Sento haver dit que som amigues...jo
-Dàlia t'acabes de convertir en la meva millor amiga.-M'abraça, miro a la Gemma i diu:
-Com has estat capaç? Tots ací sabem que és ella la que mana.
-Què passa? Té una corona que li otorga aquest poder de lideratge?
-No, ella és la neboda de la directora.-Poso els ulls en blanc.
-Mira Gemma, jo venia amb intenció de canviar, si cal ho faré, però els meus pares sempre m'han deixat clar que a mi no deuen xafar-me, i estic defenent algo apreciat.-Carla em somriu i dic:-I si va a queixar-se, me les apanyaré.
-De segur que res passa, gos bordador poc mossegador.-Diu Carla decidida, de sobte la gent deixa de parlar i escolto:
-Senyoreta Campbell, pot acompanyar-me al meu despatx sisplau?-La gent comença a rumorejar, agafo les meves coses i m'aixeco, tots em miren, abaixi el cap avergonyida i seguiexo a la directora.

-Tinc entés que ha faltat el respecte a una alumna.
-Sí, la seva neboda, i que?-Em mira amb els ulls ben oberts.
-Estàs insinuant que tu estàs aquí en compte d'ella per preferència?
-Ho ha insinuat vostè.
-Mira Dàlia no vaig a tolerar-te aquest comportament tant groller, avui estaràs castigada.-Poso els ulls en blanc.
-No va a preguntar-me què ha fet la seva neboda?
-M'és igual Dàlia, estàs castigada i punt.
-És injust!
-Tres dies.
-Què?
-Tres dies castigada.
-És injust!
-Sí que ho és, una setmana.
-Mire no penso aguantar aquesta....
-Aquesta?
-Aquesta collonada!
-Dues setmanes!-S'aixeca enfadada del seu seient, agafo les meves coses i crido:
-Perfecte!-Surto d'allí tota emprenyada i em poso a caminar pels passadissos, trobo la meva taquilla i la obro, de sobte apareixen tres rates mortes, el timbre sona i la gent va apareixent, miro al meu voltant i em veig a Thompson o com es digui amb un somriure maliciós, agafo les tres rates i vaig davant d'ell.-Són teves?
-De què cony parles?
-Ja saps de què collons parlo.-Dic agressiva, els seus amics es posen al seu costat i un comença a dir:
-Tssss, nena...-El miro amenaçant i tanca la boca, miro a Thompson i dic cabrejada:
-Torna a posar el que sigui a la meva taquilla i et talle els teus microscòpics collons!-Molta gent ens mira.
-Doncs aquests collons t'encanten, oi?-La sang ja està bullint, intento contar fins a deu però no puc, el meu cervell no pot, el miro i li dono un cop de puny al nas, bé, si no s'hagués apartat hauria impactat al seu nas, amb l'altra mà li dono un cop i el llavi inferior comença a sangrar-li, amb el dit polze es torca la sang, el passadís és queda en complet silenci, sòls es sent la meva respiració, em mira i m'agafa com un sac de creïlles i comença a caminar.
-Solta'm! T'he dit que em soltes!
-Sí creus que vaig a obeïr-te la portes clara.-Començo a donar patades però res.
-Ets un malparit!-Una porta és sent obrir-se i escolto un crit:
-Thompson i Campbell al despatx, ja!