Tanco els ulls.
Veig les ones.
Unes ones blanques
on la ment descansa.
Escolto els ocells,
els grills i les abelles.
Però també els nens
i el rugir de la gespa.
Cansada estic de la poesia.
Però si només sé parlar així,
com pararé el meu patir?
Com frenaré el meu sentir?
Si les meves llàgrimes són lletres,
i els somriures frases fetes.
Com podria fer jo riure?
Si no soc pas refranera.
Les frases son simples,
les emocions eternes.
El meu plor perenne,
xopa l'idíl·lic sistema.
El jardí está mullat,
els animals desesperats.
Volen veure el sol,
desitjen la felicitat.
l'alegria es nega a cooperar
està cansada d'esperar.
Així que ara fa vaga,
es nega a, en algún moment,
actuar.
I llavors tanco els ulls.
Veig de nou les ones.
Però ara són porpres,
la teva olor ho tenyeix.
ESTÁS LEYENDO
Relatos diarios
NouvellesEsto no es más que relatos, cada parte no tiene más que eso, una parte. Cada parte es un mundo diferente, de temática diferente. Está iniciado el septiembre de 2023 y acabado ese mismo mes de un año más tarde, el 2024. Son relatos de los 17 años, de...
