LET'S RUN AWAY

La meva vida abans

—Que ja vaaaig!—crido per setena vegada aquest matí. Perque ningú pot entendre que estar guspa es important? Jo necessito el lavabo com a mínim una hora cada matí, i ells ho han d'entendre i adaptar-se, no es tan complicat.

Doncs això els meus pares i el meu germà gran no ho ententen.

Quan ja m'he allissat el cabell, maquillat, vestit i arreglat, surto del lavabo i baixo a la cuina, on, com cada matí, m'espera una bona bronca. I tal i com havia previst, la mare esta ed braços creuats a la porta de la cuina i amb cara de pomes agres.

—¿ A tu, això de que som quatre en aquesta casa, i només hi han dos lavabos no t'entra al cap, oi?—em preguna emprenyada.

—Clar que ho se, se contar, saps?—Si no fos perquè la conec millor que ningú, pensaria que se li sortiran els ulls d'òrbita, i que començarà a treure fum per les orelles i el nas.

— Que no em contestis! —crida tan fort que quasi m'espanto i tot —El teu germà, un dia més, ha hagut d'anar-se a dutxar a casa de l'Adrià.

—Me'n alegro molt— dic passant pel seu costat i agafant una poma— però la Sara em matarà si no marxo, o vols que arribem tard com l'altre dia? Si vols quan torni, m'expliques quin xampú utilitza mon germà a casa de l'Adrià, però tinc classe, i em sembla que no et farà gaire gràcia que arribi tard, m'equivoco?— Passo pel seu costat i li faig un petó a la galta— T'estimo.

I agafo les claus, la motxila, i el movil, i surto de casa.

Em dic Abi, dintre de dues setmanes faré 17 anys, i sóc la noia més popular de l'institut. Sóc excelent en els estudis fins i tot sense fotre pal a l'aigua a classe. Només m'importen els tios i la moda. Es podria dir que m'he liat amb tots els de l'equip de futbol, i algun de primer de carrera universitària. Normalment em passo les tardes de compres i els caps de setmana de festa. La vida perfecta que vol qualsevol adolescent, però jo mai tinc suficient, segons els pares i el meu germà.

Mon germà és diu Pol, però es podria dir que ens odiem bastant. Només ens veiem a l'institut i quan ens creuem per anar al lavabo o als menjar a casa, perquè quan aribem ens tanquem cada un a un lloc diferent de la casa (normalemnt les nostres habitacions), i no sortim fins a que tenim algun pla per passar l'estona.

Quan surto, la Tània té el Porsche aparcat al començament del carrer i em saluda amb la mà.