LET'S RUN AWAY

9

Quan veig la porta de casa, començo a tremolar. Ai mare. En quin lio m'he ficat.

- Passa algo?

- No... no, estic bé.

Obro la porta de casa i veig al pare, al meu germà, i als seus amics amb el cap entre les mans i xiuxiuejant. El primer en veure'm es l'Aaron.

-Abi! - tots s'aixequen i venen a mi. Però l'Aaron es l'unic que m'abraça, els altres és queden mirant-me.

-que ha passat? Qui es aquest? Estas bé?

-Ell es l'Erik. M'ha salvat...

l'Erik els explica tota l'història i tots em miren sorpresos. El pare ofereix quedar-se a sopar, i ell accepta. Pujo a l'habitació a dutxar-me i quan torno a l'habitació, ja canviada, el trobo estirat al llit.

- Vine.- diu. I jo m'acosto poc a poc fins a quedar dreta al costat del llit. Ell s'agenolla i em mira. Ara mateix sóc mes alta que ell.

- Puc...? - fa mirant-me la panxa.

-No...

- Va... no passa res.

- Que no de debò, que estic bé.- però ell em continuairant, i finalment cedeixo. Ell m'aixeca la blusa poc a poc, i fica una mà a la meva cintura.

Veig com la seva mandíbula es tensa, i m'apreta més fort. Sense poder evitar-ho deixo anar un crit.

- Ho sento...

- Tranquil.

- Mataré a aquell fill de puta....

- No. No ho faràs. Ja has fet prou en ajudar-me, gràcies...

Després de quedar-nos una estona parlant marxa. Hen parlat amb el Pol i el pare i hem acordat que demà no aniré a l'instiut. Els hagués insistit en què estic bé... però per tal de saltar-me l'insti...

Ahir no vaig tenir ganes de sopar, i avui tampoc tenia gana, però m'he menjat una poma. Després d'estar-me mig matí a casa, sola i aburrida, decideixo anar al gimnàs.

Quan  l'entrenador em veu, se'm acosta.

- Abi, tinc un oponent per a tu... t'agradaria competir?

-Perfecte. Quan?

-mmmm... ara.

-Ara?! D'això... ara em sembla que...

-2.000€- diu interrompent-me. Són molts diners.

-D'acord...

Després de 30 minuts més d'entrenament, pujo al ring. El meu contrincant és un home, a prop dels 20. Té una bona esquena i uns braços molt musculats. Serà un oponent complicat... Ànims Abi.

Tres hores més tard arribo a casa. M'ha colpejat a tot arreu, però això de ser petita avui ha jugat per part meva. De totes maneres m'ha donat un cop a l'estòmac. Just a sobre del que em van fer ahir. Em fa mal, molt mal, però després de la dutxa relaxant em prenc els calmants i m'estiro a dormir.