LET'S RUN AWAY

37

Porto ja un mes entrenant amb en Jake. La veritat es que no ho porto malament. Els entrenaments son durs, entreno quatre o cinc hores diàries, i les altres me les passo sortint a córrer o estudiant algunes técniques de defensa o codis que m'ha ensenyat el Jake.

Ens estem fent bons amics. És molt simpàtic i té molta paciència amb mi.

En quant als altres...

La relació amb l'Adam, el Garret i el Dani no ha canviat. Passo més estona amb el Dani, sortim a córrer junts, i m'ensenya alguns dels codis i estratègies que segons ell hauria de saber. Amb l'Adam i el Garret tot continua igual. Però amb l'Erik... la cosa ha canviat. Ja quasi no parlem. Algun cop ens creuem per casa, i desvia la mirada, i tinc la sensació que m'intenta evitar.

Sento com si hi hagués un buit dintre meu... el trobo a faltar. Però sóc massa orgullosa per a dir-li el que sento. Intercanviem les paraules mínimes, i ja quasi ni coindicim ni per menjar. En fi, potser es millor que les coses es quedin com estan, que cadascú segueixi el seu camí.

Algú interromp els meus pensaments picant a la porta de l'habitació.

-Puc passar?- pregunta el Dani somrient.

-Ja ets dintre.

Entra, i s'asseu al llit al meu costat.

-Encara no hem parlat de com ho portes tot- em diu mirant-me.

-Ho porto bé - dic - entrenem moltes hores, però em vull posar al dia. A més, el Jake es super bo i té molta paciència. Fa que tot sigui més fàcil. M'haig de posar en forma per...

-No volia saber això- em talla. - Tot això ja ho se. Em referia a que com va tot amb l'Erik. Últimament l'he notat... distant.

-I perquè m'ho preguntes a mi?

-Vinga Abs... salta a la vista que t'agrada. He vist com el mires, com acutes quan t'ignora. I tu a ell també li agrades.

-Estàs molt equivocat- a que ve ara tot això?

-No ho estic pas.

-Això ja es igual. De totes maneres mai passarà res entre nosaltres. Som molt diferents. I jo mai podria tenir res amb ell perque...

De sobte, sense poguer acabar, obren la porta bruscament. L'Erik treu el cap i molt serios diu:

-No m'espereu aquesta nit.

Llavors, igual que com ha entrat, tanca i se'n va.

El Dani i jo ens mirem.

-Creus que ell ha...

-No crec que hagi sentit res- em respon ràpid- continua.

-Doncs mai no podria tenir res amb ell, perquè no estic a la seva altura. Ell salva a gent. Jo només faria nosa a la seva vida, no em necessita per res. Només l'endarreriria. A més, crec que la teva opinió sobre els seus sentiments està equivocada- acabo rient.

- Això ja es veure- diu.- es tard, anem a sopar?

-No, no tinc massa gana ara. Ves-hi tu.

Em fa un petó al front i surt de la meva habitació. Em quedo sola, pensant en la conversa amb el Dani  i on pot haver anat l'Erik fins que em quedo adormida.