LET'S RUN AWAY

22

Sento una veu. Sento una veu llunyana. Intento obrir els ulls, intento arribar, però no la trobo. Cada cop està més lluny. Poc a poc, la veu es va intensificant, i reconec la veu.

-Abi... Abi desperta... soc jo. T'estic esperant i no m'agrada que la gent arribi tard i em deixi plantat. Abi, vinga... no em seixis si us plau. No m'abandonis en aquest món. Torna amb mi estoguis on estiguis, Abi. Queda't amb mi...

L'Erik.  Just quan tot es comença a aclarir, un raig de foscor se'm emporta altre cop.

______________________________________________________________________________

Intento obrir els ulls un altre cop. Però no me'n ensurto.

-Abi... Abi torna...

-Erik? Erik on estas?

-Estic aqui Abi. Estic amb tu. Torna.

- No sé com... hi han moltes portes. En quina estas?

-Estic en una que hi ha un gran cartell, Abi. Un gran cartell on posa AMOR. Abi vine amb mi.

-No marxis, Erik. No em tornis a deixar sola....

Però només hi ha foscor.

_____________________________________________________________________

L'últim intent. Ja no puc més.... no aguantaré molt més temps, però he de tornar.

Torno a obrir els ulls, o almenys ho intento. I finalment, me'n ensurto.

-Abi? Abi has tornat? Abi obre els ulls, no m'espantis, Abi...

Quan aconsegueixo obrir els ulls, el cos em fa mal, la llum em molesta, i em fa mal el braç, però em centro en la cara que hi ha davant meu i em parla.

-Qui ets?- pregunto amb un fil de veu.

-Sóc jo... sóc...

En aquest precís moment. Abans de que aquest noi em digui qui és, entra un doctor amb la bata blanca, i una fusta a la mà, suposo que per recolzar-se per escriure.

-Hola Abi, veig que t'has despertat...

-No, estic dorminta amb els ulls oberts, si et sembla. Que ha passat?

-No recordes res? Res de res?

Nego amb el cap.

-Està ,bé...- diu el doctor amb la mirada inexpressiva- et farem unes proves, d'acord?

S'acosta a mi i em fica una llinterna davant dels ulls, i em demana que segueixi la llum. 

D'esprés d'haver-me posat dintre d'un tub gegant amb molt soroll durant mitja hora, fet unes rediografies al cap, i unes quantes proves més, em porten a l'habitació.

Estic una estona sola, fins a que entra quest tal Erik. Pel que m'han explicat porto una setmana vivint amb ell i tres amics seus, però no m'en recordo de cap d'ells.

-El doctor diu que tens amnèsia temporal, però recuperaràs la memòria en uns dies. D'altra banda ja pots tornar a casa amb nosaltres, no pateixis, et cuidarem bé.

Dues hores després, ja estem al cotxe anant cap a la casa.

-I... i tu i jo hem tingut alguna cosa? -pregunto.

-emm... no... no exactament. Es a dir... jo...ens vam conèixer i et vaig ajudar, després vam començar a passar temps junts fins que un dia vas anar a casa teva sense dir res a ningú. Em vaig desesperar, no contestaves les trucades... aquella nit vam sortir de festa. Jo pensava que no tornaries mes i com anava mig begut emb vaig liar amb una altra. I llavors vas aparèixer, i...

-Ja entenc- el tallo.

La resta del viatge no parla cap dels dos. Només hi ha silenci.

Quan arribem a casa ens trobem als tres amics de l'Erik. Son molt macos, i m'expliquen coses seves per ajudar-me a recordar. Però res funciona.

Una estona després pugo a l'habitació, i m'estiro al llit, però no m'aconsegueixo dormir.

Sento que la porta s'obre cuidadosament i l'Erik treu el cap.

-Tot bé?- em pregunta.

-No puc dormir.

-vols... es a dir, jo...

-Si Erik, queda't si us plau.

Ell assenteix i s'estira al meu costat, de manera que ens quedem mirant-nos cara a cara.

-Bona nit, Abi.

-Bona nit, Erik.

I poc a poc, vaig caient en els braços de Morfeu...

------------------------------------------------------

Hola! Nomes os volia dir que la nova portada me la a fet Imagine_kiss i em farieu un gran favor si anessiu el seu perfil i la seguiu