Fa cinc minuts, m'he adonat que estava dormint a sobre de l'ombro de l'Erik, i m'he trobat amb els seus ulls verds mirant-me fixament.
Ara fa una estona que estem esperant a uns amics de l'Erik perque ens han de venir a buscar en cotxe a l'estació, i ens portaran fins al pis on hem de passar les tres setmanes.
Quan passen uns minuts, arriba una furgoneta petita, i per la cara que fa l'Erik, em sembla que ja estan aqui els seus amics.
Quan pugem a la furgo, i ja hem ficat les maletes al maleter, l'Erik ens presenta. Dani, ros,alt, i com no un any més grn que jo. No està gens malament. Garrett, moreno, alt (collons, son tots uns putos pinos) i ulls castanys, evidentment, un any més gran que jo. I per ultim, Adam. Un altre pino i castany amb ulls verds. I per no destacar amb els altres, un puto any més gran que jo. Són tots molt macos, i parlem mentre arribem al pis. Tots tres baixen amb l'Erik i amb mi. En un principi penso que es per ajudar-nos a baixar l'equipatge, però quan el Garrett obre la posta de casa i entra com si fos casa seva, la cosa deixa de cuadrar.
-Benvinguda a casa nostra- diu l'Adam.
-Casa... nostra?- miro a l'Erik. Ell assenteix, i la seva mirada em demana perdó. -SERÀS FILL DE...
-Epaa! quina boca, maca- diu el Dani sense deixar-me acabar.
Quan els tres han entrat i nomes quedem l'Erik i jo, em planto davant seu.
-Con que el pis de ta tía, no?!
-Per començar, no et fiquis nerviosa, si? et saltaràn els punts. I per acabar... si t'arrivo a dir que viuras tres maravelloses setmanes en un pis amb quatre playboys- no ho puc evitar, aixeco les celles, es nota que s'ho està passant bé- no haguessis vingut.
-Es clar! ara he vingut, i ara foto el camp!- em giro amb les malete disposada a marxar, però ell em crida per darrere.
-Ah si?! i que penses fer?
-No t'importa res del que faci o deixi de fer!
-No tens lloc on caure morta! i els trens no surten fins demà.
-AAARRGGGHHH!- em giro i torno a entrar al pis.
Perfecte. Vivint en un puto pis amb quatre putos playboys, que es creuen els putos amos. Aquesta setmana passarà llarga...
YOU ARE READING
LET'S RUN AWAY
Romance¿No heu sentit mai que la gent no us compren? ¿ I que pensen que sou extranys, però en realitat pot ser ho son ells? La gent pensa que soc rara. Quan vaig pel passadís de l'institus, la gent se'm queda mirant, sento com murmuren: '' mireu, la rareta...