Aquesta sensació torna a ser nova per a mi, pero no del tot.
Es com quan tens un dejavú, revius el moment en el que estas com si ja l'haguessis viscut, però saps que no es així. De totes maneres penses, la proxima vegada estaré més pendent de tot lo que "vegi", i així no m'enganxarà per sorpresa, pero de totes maneres torna a passar el mateix.
No se cuanta estona porto sota l'aigua, però unes fortes mans m'arrosseguen cap a la superfície.
- Abi? Estas viva?- em pregunta l'Adam preocupat.
-Emmmmm... si?
- Que cony fas un minut i mig sota l'aigua?
Bona pregunta. Però no tinc resposta.
-Doncs.... pensar?
Em mira arquejant les celles.
-Un minut i mig?!
-Si?- responc.
-mmmm... d'acord?- pregunta sense saber ben bé que contestar.
Ens quedem mirant-nos, i quan passen uns segons els dos començem a riure.
-Quina merda de conversa que acabem de tenir- diu l'Adam divertit.
Assenteixo, i anem caminant cap a la vora. Veig què el Dani i l'Erik estan estirats d'esquenes prenent el sol, i li faig un senyal a l'Adam amb el cap. Els dos ens entenem. Amb els dits, conta fins a tres, i automàticament ens tirem a sobre.
Els dos nois s'intenten aixecar cridant i maleïnt-nos per haver-los mullat, però l'Adam i jo no podem fer res més que riure com putos bojos.
- Sereu cabrons!- crida el Dani.
-Fills de puta!- aquest es l'Erik.
Després d'estar una estona jugant a l'aigua decideixo anar a investigar la zona. Els nois estan tots estirats, prenent en sol, així que em poso els pantalons i no es percaten de que marxo.
Començo a caminar per la vora del mar, amb el mòbil a la mà i els auriculars posats. Vaig tararejant mentre sona la cançó "Broken-hearted girl" de Beyoncé. Una de les que més m'agrada de les que tenia al mòbil.
Quan arribo a les roques que hem vist quan hem arribat a la platja, no dubto en posar el mòbil a l'interior dels pantalons, i pujar fins dalt.
Només porto els pantalons curts, i no duc ni samarreta ni calçat, així que mentre pujo, em faig alguna rascada pel cos, i sobre tot a les mans.
Quan arribo a la roca més alta de totes, m'assec, i podria jurar que vaig estar una mitja hora sencera contemplant l'horitzó. A l'hora de baixar, miro el barranc de roques, nl sembla gaire alt...
Deixo el mobil amb els auriculars a la pedra i em trec els pantalons. Em poso de peu, a la punta de la roca, just preparada per saltar, i...
YOU ARE READING
LET'S RUN AWAY
Romance¿No heu sentit mai que la gent no us compren? ¿ I que pensen que sou extranys, però en realitat pot ser ho son ells? La gent pensa que soc rara. Quan vaig pel passadís de l'institus, la gent se'm queda mirant, sento com murmuren: '' mireu, la rareta...