LET'S RUN AWAY

7

Avui en contes d'anar a la meva muntanya, me'n vaig directa al gimnàs. Necesito descarregar urgentment. Per tant, vaig a per la moto i m'encamino cap al meu destí.

Ja fa tres quarts d'hora que estic entrenant, però no estic cansada, per tant continuo fotent cops de puny al sac, i treballany ganxos.

Quan ja han passat dues hores i mitja, vaig cap al vestuari, em dutxo i em canvio. Són les sis i mitja de la tarda, però no tinc ganes d'anar a casa, encara.

Vaig cap al Mc Donalds i em demano una amanida Cèsar i una capsa de sis nuggets.

Quan acabo de menjar ja son quasi bé les nou, i començo a anar cap a casa meva, però a mig camí se'm punxa una roda. Merda. Truco al Pol.

- Germanet? On ets?

- Aqqqui, aamb lus colleguiiis. -. Sento música de fons i molt soroll.

- Estas borratxo?

- Que vaaa... nomes veig tot dobbble - diu allargant les paraules.

Perfecte, estic a mitja hora de casa i no tinc diners per trucar a un mecànic.

Per un moment... no. No, de cap manera. No trucaré a l'Erik.

Aparco la moto, i fico el segur perquè ningú la pugui robar, i començo a caminar carrer a vall.

Quan alço la vista, veig a tres homes que em miren, i sense pensar'm-ho dos cops, em passo a l'altre cera.

- Guapa! - crida un dels homes. Bueno, de fet, a aquestes bèsties no se'ls pot anomentar ni homes.

- Això es un cos monumental!

-Et feia bessons fins que et surtin imparells! - tots tres començen a xiular.

Oh no... això ja si que no ho tolero...

- Imbècils, no soc una gossa perque em xiuleu! - crido mirant-los. Després miro a terra i començo a caminar mes ràpid.

Sento uns passos darrere meu, i evidentment, m'estan seguint.

Començo a córrer i aguanto dos carrers, fins que ensopego i caic a terra.

No m'ha donat temps a aixecar-me, que ja han arribat .

-Per fi, pensaves que t'escaparies - diu rient.

- Ara apendras a no contestar a un home, bonica...

-Aneu a cagar! - dic emprenyada, i escupo al que tinc mes a prop.

- Ja m'he cansat. - entre tots tres, m'agafen i em porten a un carreró sense sortida.

Un d'ells m'apreta contra una paret.

- als homes no se'ls parla així....

- Vosaltres no arribeu a un home ni a la sola dels talons!

Es comença a baixar la cremallera del pantalo, i jo m'espanto. Em começa a fer petons al coll metre crido, i els altres dos estan plantats al costat mirant.

Quan trobo el meu moment, al veure que no em puc desfer de les seves mans aguantant les meves a la paret, li dono un cop a l'entrecuix i sirto corrents, quan giro la cantonada del carreró noto que em segueixen, i no m'aturo.

Quan arribo al final del carrer, xoco amb alguna cosa.

- Abi? - em pregunta l'Erik.

- Erik corre, m'estan perseguint. Mhan intemtat violar. - Dic mentres gemeo en busca d'aire. Quan veu acostar-se a les tred maleïdes bèsties, no es mou.

-Erik corre! - crido, però no em fa cas.

Es fica davant meu.

- Frank...- Murmura.

- Que passa Erik?, Aquesta es una altra de les teves putetes? Comparteix una mica, home... - diu un dels homes.

- Deixeula tranquila.

Que esta passant? L'Erik els coneix?

L'Erik estampa un cop de punu a la cara d'un dels homes, i jo retrocedeixo una mica.L' home cau a terra, es dóna un cop al cap,i es desmaia.

Els altres dos miren a l'Erik enfadats i van a per ell. Ell li dona una patada a un, i em quedo en shok.

- Abi corre!

I es quan em dono conte de que un d'ells s'ha acostat a mi.

Abans de poder reaccionar em dona un cop de puny i caic a terra. Em dona una patada en un costat de la panxa, i el dolor em cega. Intento moure'm, però em dóna una altre patada a la part de davant de la panxa, i una altre a les costelles. El dolor es insuportable, i començo a veure borrós.

És llavors quab em dono conte que treu una arma i m' apunta al cap.

Tanco els ulls. No tinc por. Mama, ara ens veurem, esperem ja arribo.

I l'home cau inconscient. L' Erik comença a donar-li patades.

- Això et passa per ficarte amb el que es meu -. Diu mentre continua donant-li patades. - Abi, estas bé? - diu mentre em treu el cabell de la cara i s'agenolla.

- Fa mal... fa molt mal - dic intentant aguantar les llàgrimes i en veu baixa. Quan el miro a la cara, veig que li surt sang del nas i del llavi.

M'intenta ficar de peu, però em fa molt mal i les cames em fallen. M'agafa en braços i es llavors quan em surt tota la por que acabo de viure i començo a plorar.

- Shh, tranquila Abi, ara estas segura, no deixare que et passi res.- i comença a abançar cap al seu cotxe.

- on... on anem?

- A casa meva- i es llavors, quan ja no se res més de mi.