Un aroma fort fa que obri els ulls, però els tanco immediatament quan sento una llum. Poc a poc els torno a obrir, i veig a l'Erik amb un cotó a la mà.
-M'has espantat, Abi - diu l'Erik acaronant la meva galta- pensaba que no et despertaries, portes tres quarts d'hora sense despertar-te- enserio, espera, 45 minuts?!
-Mitja hora?! Auu- li dic al sentir dolor a la meva galta i el meu estòmac, mir al meu voltant i no estaba a casa meva, merda, on estic?
-Sí, mitja hora. No et moguis tant que et faràs mal. - diu tornant-me a estirar al llit.
-Erik, quina hora es?
-Les 11.27- diu mirant el seu móvil, merda, el papa i el Pol em mataran. I el que es pitjor, els amics del Pol, són molt més sobreprotectors que mun pare i mun germà junts, cosa quemai he acabat d'entendre. M'assec ràpid al llit i l'Erik gruny- t'he dit que no et moguis tant- i arrufa les celles.
-Erik, he de tornar a casa- miro al meu volltant i l'habitacó es gran i bonica.
-Està bé, et portaré- diu ajudant-me a aixecar-me, deixo anar un crit ofegat pel dolor de l'estòmac, m'ho toco i em fa més mal, em miro en un mirall que hi ha davant meu la galta, estaba vermella, ja ni tenia sang al lavi, però si una marcs, l'Erik deixa anar un sospir de frustració- Perdò per deixar que et fecin mal- pasa la seva mà pel seu cabell, però m'apropo a ell i el miro als ulls.
- Es una broma? Erik, m'has Salvat de ser violada- dic seria. Però ell no contesta.- Va, anem- dic caminant cap a la porta, ell camina darrere meu i després davant, wow, aquesta casa es enorme.M'obre la porta del cotxe i entro. Miro el móvil. 18 trucades perdudes de l'Aaron.16 del meu germà. 12 de mun pare. I 9 del Derek.
-No,no,non merda- dic fluixet i frustrada.
-Que passa?
-Que em mataran a casa.
-Tranquila, jo els explico tot, d'acord?
-Enserio?
-Si, ara diquem on vius- i en poc minuts arribem a afrontar la realitat.
YOU ARE READING
LET'S RUN AWAY
Romance¿No heu sentit mai que la gent no us compren? ¿ I que pensen que sou extranys, però en realitat pot ser ho son ells? La gent pensa que soc rara. Quan vaig pel passadís de l'institus, la gent se'm queda mirant, sento com murmuren: '' mireu, la rareta...