LET'S RUN AWAY

38

Dreta. Esquerra. Dreta. Acotxar-se. I així consecutivament. Una sèrie rere una altra. No tinc suficient amb els entrenaments diaris, que necessito descarregar, evadir-me del món i dels meus pensaments al garatge de casa. On he trobat un sac de boxe, com els de la sala d'entrenaments del DDPH.

Després de que l'Erik marxés, m'he adormit una estona, però les meves hores de son no han servit de massa, ja que m'he depertat i m'he posat a pensar on podia ser, i per que no tornava.

No sé quanta estona porto colpejant el sac, però no m'ha servit per res. Continuo amb la mateixa energia amb la que he  començat, plena de ràbia i engoixa. 

Se'm fa complicat entendre a la gent. Torturar inocents, persones que només tenen ganes de viure... El que van fer amb la meva mare... simlpement no ho entenc.

Sense adonar-me'n, les mateixes llàgrimes de sempre tornen a nublar els meus ulls, les llàgrimes d'impotència i enyorança. Sento un soroll darrera meu, però no m'aparto del sac. Cada llàgrima que em cau em va colpejar amb mñes ensergia, sentint-me més impotent.

Sento pasos darrere meu, però no paro. Tampoc ho faig quan sento el meu nom.

-Abi.- sento una veu grutal, una veu coneguda. Però deuen ser imaginacions meves, perquè ell no hi es a casa. Per tant, continuo donant cops de puny al sac i esquivant.

-Abs- torno a sentir.

Cada cop pego amb més força. M'he de treure la seva veu del cap.

Uns braços m'envolten inpedint-me continuar colpejant. Començo a respirar amb dificultat, i l'habitació es comença a fer mes petita. L'Erik s'apreta més a mi prement fort la meva esquena contra el meu pit, i va ajupint-se poc a poc amb mi fins acabar a terra i la seva esquena recolzada a la paret.

-Que ha passat?- em pregunta preocupat, girant-me per quedar cara a cara amb ell, i em mira fixament als ulls.

-Res.- Responc seca. 

Aparto la mirada dels seus ulls i m'asseco les llàgrimes d'una manotada.

-Merda Abi. Les teves mans...

-Estic bé.- Responc. M'aixeco pero abans de poder acabar de posar-me de peu m'està estirant cap a la seva habitació. Tot està en silenci, deuen ser les tres de la matinada.

Obre la porta de la seva habitació sigilosament i m'aseu al llit. Desapareix per la porta del lavabo i torna amb una farmaciola. S'agenolla davant meu i comença a preparar un cotó amb alcohol.

-Això potser cou.

Assenteixo amb el cap i el deixo fer. Les ferides de tant colpejar el sac couen com el dimoni amb l'alcohol. Però no dic res.

Quan acaba recull les coses i les va a deixar al lavabo, mentre se'n va, m'aixeco i començo a anar cap a la porta per tornar al meu llit, però ell és més ràpid i la tanca de cop amb la mà. 

-On vas?- em pregunta mirant-me altre cop fixament als ulls.

-Al llit- li contesto indiferent.

-No. Queda't aqui.

-No.

-Per què?

-Ja tinc el meu llit.

-És igual.- em respon.

-No. No pots pràcticament passar de mi durant un mes, marxar per les nits ves a saber on, sense que ningú sàpiga res de tu, i ara dir-me que em posi al llit amb tu.

-Pero jo...

-Pero jo res.- el tallo.- a veure si fas el favor d'entendre que no tot gira al teu voltant, que no hi sóc només quan a tu et convé.

Torno a obrir la porta, deixant-lo en shock, però quan surto al passadís em torna a agafar, i m'espeny dintre.

-Es pot saber que...?

Uns llavis a sobre dels meus no em deixen acabar la frase. A diferència de com m'havia imaginat que serien els seus petons, és suau i dolç. Em besa poc a poc, sense pressa. Posa les seves mans a la meva cintura i entrellaço les meves al seu cabell. M'empeny contra la paret, i em fa saltar enroscant les meves cames a la seva cintura.

Poc a poc es va desplaçant fins al llit.

-No saps- diu entre petons- com he- em fa un petó fugaç- esperat- un altre- aquest moment.

L'únic que puc fer en aquest moment es deixar anar un suspir. Fa tres segons que ha aprartat els seus lavis dels meus i ja els trobo a faltar. Així que aquest cop la que pren la iniciativa amb el petó sóc jo.

M'estira al llit, de manera que acaba damunt meu, i poc a poc, va baixant els seus llavis pel coll. Va deixant petons petits i humits per la clavícula i les espatlles, amb especial delicadesa als ossos de la clavícula. Sense voler em surt un gemec, i aixó provoca que torni a atacar els meus llavis. Introdueix la seva llengua a la meva boca, i les nostres llengues es posen a jugar i ballar l'una amb l'altre.

La temperatura de l'habitació va pujant i tinc ganes de mes.

De sobte, deixa de besar-me i recolza el cap al lloc entre el meu coll i la meva espatlla, respirant profundament. 

-Hem de parar. Avui no es el moment. Estàs dèbil i has de descansar.

El miro als seus profunds ulls i assenteixo lentament. Tinc ganes de més, però té raó.

S'estira al meu costat i passa un braç per la meva panxa. Em giro i amb el moviment que fan els seus dits sobre l'os de la meva cintura, em vaig adormint...