LET'S RUN AWAY

40

Abans de tancar completament els ulls i deixar-me emportar, noto una aguda punxada al braç, i la nena que gemega sota meu. Després, tot és foscor.

Quan obro els ulls, una llum blanca i molt potent m'obliga a tornar a tancar-los. Noto una superfície tova sota meu. Miro al meu voltant, i trobo el cap de l'Erik recolzat al llit on estic estirada. Intento incorporar-me sense fer soroll, per no despertar-lo. Em fa mal tot. Hi ha moltes màquines al meu voltant, connectades al meu braç. Que ha passat?

Miro a l'Erik i recordo. La nena. Que li deu haver passat? El torno a mirar. Es veu tan tranquil... tan pacífic. Fa quasi un mes i mig que no parlem. Que hagués passat si no haguessim discutit? Si no marxés cada dia i tornés a altes hores de la matinada mig borratxo i amb olor a noia? Tot hagués estat tan diferent... L'hauria pogut estimar com una persona normal. L'hauria pogut estimar com faig ara, però sense fer-me mal.

De sobte, es comença a moure. Alça el cap i els seus preciosos ulls verds es claven amb els meus. Veig una barreja entre preocupació i emoció. Tendresa i... i no se identificar que més.

--Abs... - diu amb la veu ronca.-- Quan fa que estàs desperta?

--Poca estona -- responc amb un fil de veu. Suposo que el gas ha afectat a les meves cordes vocals. Quasi no tinc veu... No pensava que estava tan greu...

-- Abi... ho sento... jo... no... no hauria d'haver deixar que anessis...

-- Estic bé -- torno a respondre sense veu.

-- Jo...

--Tranquil -- li dic-- que ha passat? Quanta estona porto aqui?

-- Portes aquí tres setmanes. Oh déu Abi, pensàvem que no et despertaries. 

Què? Com que no sabien quan em despertaria?

--Els metges no has pogut trobar que contenía aquell gas. Tots els nens s'han despertat, però a tu t'ha afectat d'una manera diferent. T'han estat fent proves, i a les mostes de sang, han obtingut uns resultats algo extranys -- diu mirant-me als ulls. 

--Què?

--Hi ha una substància dintre del teu cos que encara no han aconseguit indentificar. S'estàn fent estudis, però no saben el que és. Pot ser només una trampa, o algo que hagis ingerit en mal estat, o pot ser letal.

En aquest moment el meu cor s'atura. Deixa de bategar. I recordo.

--Erik... Que va ser el primer que vau fer quan em vau trobar?

--Jo em vaig quedar amb tu, i el Dani i en Jake van anar a demanar ajuda. Per què?

--A-algú va... algú em va i-injectar algo --dic adonant-me'n de la importància de les meves paraules. Miro em meu braç, el lloc on vaig notar la punxada, però no hi ha cap indici de res.

La mirada de l'Erik em transmet terror i ansietat. Impotència.

Quan vaig a parlar, una arcada m'ho impedeix. De sobte, amb les poques energies que tinc, em poso dreta i el meu braç es desenganxa de totes les agulles que tenia clavades que em connectaven a les màquines. Una olejada de dolor s'enfila pel meu braç, però l'ignoro quan començo a córrer cap al lavabo. Les cames entumides em fallen pels darrers dies d'immobilitat, però em dona temps per arribar a la tassa del vàter i expulsar tot el que hi ha dins meus quan caic. Em sento cansada i sense forces.

Una mà calenta es posa a la meva esquena i m'aguanta el cabell mentre acabo de treure els sucs gàstrics i suero que hi havia dins del meu cos.

--Merda, Abs... --diu l'Erik darrera meu.

--Estic bé. Estic bé... --dic amb un fil de veu mentre caic cap enrrere. L'Erik em sosté.

Els meus ulls es tanquen, i l'única cosa que vull fer ara mateix es dormir.

Estic recolzada contra el seu pit quan sento que estira un braç. Obro els ulls i veig que està agafant una tovallola que hi ha al costat i la mulla una mica amb la dutxa.

No tardo massa en notar com passa la tovalloleta mullada per la meva boca. Està molt freda i un calfred em travessa fent que m'apropi més al seu pit. Amago la cara al forat entre les seves espatlles i el seu cap. Al seu coll. El braç que té a la meva cintura m'apreta més a ell, i no puc evitar deixar anar un sospir d'alleujament. Em sento segura, protegida. Em sento en pau al seu costat.

Em passa un braç per sota el genoll i prem més el braç de la meva cintura, i s'aixeca. Camina fins al llit i m'hi deixa delicadament. Em tapa amb els llançols, i vull dir-li que ho sento. Que sento haver espallat la missió i que sento que hagi estat tan preocupat, però no tinc forces per fer-ho. 

Només se que abans d'adormir-me, em toca la mà per disposar-se a sortir de l'habitació, però se l'agafo perque no em deixi sola, i sento els molls de la butaca del meu cosat.