LET'S RUN AWAY

25

Just quan estava a punt de deixar-me caure. Quan estava a punt de deixar-me caure al buit. Just on estaven tots els meus records ara mateix, sento un crit. Un crit aterrador, un crit que diu el meu nom.

Passen uns minuts, mentre contemplo la posta de sol. He de saltar el en moment indicat.

~A la posta de sol. Mirant a l'horitzó, just quan es fa fosc, i el sol ja quasi no es veu, només a l'últim raig de sol, hi veuràs

-Abi!

Ja he reconegut la veu a la primera vegada, ja que m'ha cridat tres o quatre cops.

No em giro. Faig veure que no l'he sentit i em torno a concentrar en veure el mar, xocat amb les roques per les que vaig a saltar.

Passen uns minuts, estic esperant moment indicat.

~just quan el sol s'amaga per l'horitzó, a l'últim raig de llum, abans de que tot ho domeni la lluna, hi veuràs espurnes liles i roses. Només les poden veure les ànimes més pures. Tu n'ets una.~

Aquelles eren les paraules de la mare. Des de llavors, sempre intento trobar un lloc on poder contemplar la posta de sol, però encara no je aconseguit veure-ho.

Aquest. Aquest ha de ser el moment. Ara mateix hauria de veure les espurnes liles i roses. Moc el cap, sabent que serà inútil. Si no les he vist ja, no crec que les vegi. Però ho havka de provar.

Ara ja nl tinc res més per esperar. Poso els peus a la punta de la pedra, fent que les puntes en sobresurtin, i en el moment que vaig a deixarme caure, noto un tacte suau a la mà esquerra.

Uns dits s'entrellacen amb els meus i tanco els ulls. Una ona de calor recorre el meu cos, giro el cap, i obro els ulls, mirant la figura alta i esbelta mirant-me fixament. El vent mou els seus cabells negres despentinats, i els seus ulls marrons estan clavats en els meus.

Baixo la mirada, i me'n adono que no porta samarreta. Només el banyador.

-Junts?

-Junts.