LET'S RUN AWAY

23

Quan em desperto, el primer que veig es la cara de l'Erik, amb els seus ulls meravellosos verds observant-me fixament. M'està mirant mentre dormo? Okeey, això fa una mica de mal rotllo...

-Passa algo?- pregunto mirant-lo fixament, però ell no aparta la mirada de mi.

-No, perquè?

-Perque m'estàs mirant fixament mentre dormo, potser?- pregunto sarcàstica.

Ell només ofega rialla greu i continua mirant-me. Això es extrany... em començo a incorporar, però ell em passa una mà per la cintura, i m'ho impedeix.

-No... no marxis. Només et mirava i pensava. No has canviat encara que no recordis res, saps?

-Emmm... nop, no se. Més que res que no ho recordo- contesto intentant semblar divertida, però la cosa no funciona.

-Va, anem a esmorzar.- diu. Jo només assenteixo i baixem.

-Bondiaaa- diu el Dani cantussejant, es fica darrera meu i m'abraça per l'esquena. Aquest gest em sorprèn. Si no recordo malament, ell m'havia dit que no teniem, ni hem tingut res.- Abans de que t'ho pensis, no. No som res més que amics.

-A val- dic deixant anar un sospir.

Després d'esmorzar, estem tots asseguts als doa sofàs del menjador.

El Garret, està llegint, l'Adam amb el movil, i el Dani mirant la tele. Jo també llegeixo, però la veritat és que no se exactament què es el que està fent l'Erik. 

Quan me'n canso del llibre, se'm acudeix esbrinar una mica més sobre la mare, així que agafo el mòbil i començo a buscar.

<Tràgic accident d'autobús acaba amb la vida de set persones, les quals totes tenien família. Hi ha vuit ferits greus a l'hospital, dels quals dos estan en cuidados intensius, un en coma i els altres han requerit intervenció quirúrgica. No es sap quina és la causa d'aquest horrible accident. De moment només han aconseguit trobar les restes de l'autobús, però hi han hipòtesis sobre un accident provocat a causa de la falla de frens, possiblement els cables tallats.>

Durant l'hora seguent no em puc treure la notícia del cap. ¿I si algú va matar a la mare? ¿ I si tot va ser provocat? A més a més no recordo res. No recordo absolutament res. 

Després d'una bona estona de silenci, el Garret decideix trencar-lo.

-Perquè no anem a la platja? No està gaire lluny, fa bon temps... no se... podriem agafar les motos i dinar allà, i passar el dia. Que us sembla?

-A mi em sembla bé!- contesta l'Adam.

-A mi també, fa temps que no vaig a la platja- afegeix el Dani.

Jo assenteixo amb el cap com una nena petita, i tots mirem a l'Erik, ja que és l'únic que falta. Ell ens mira. A tots. Un per un.

-Està bé... però una condició...

-Merda, els ''peròs'' mai son bons...-dic.

-No anirem en moto. Agafarem el cotxe gran pels cinc. No vull que l'Abi de moment agafi la moto.

Poso els ulls en blanc, però al donar-me conte de que a dit que sí, em poso a saltar com una adolescent que li regalen un mòbil nou.

-Perfecte- diu l'Adam. -doncs tothom a canviar-se i fem alguna cosa per dinar.

Després de estar mitja hora regirant armaris buscant alguna bossa de patates per poder picar abans de dinar, ja estava a l'habitació canviat-me. Els nois han posat a bullir una bona olla de pasta, per fer-ne amanida freda, i després de estar-me cinc minuts fent cares de bebé, i ullets, m'han deixat posar una bossa de llaminadures a la motxilla.

Trio un bikini que té la part de dalt blanca i llisa, i la part de baix negra. Em poso una pantalons curts i una samarreta normal i corrent, ja que nomès anem a la platja.

Quan ja estem preparats pugem al cotxe, i el Garret condueix mitja hora fins arribar a la nostra destinació.

Un pic toco l'arena de la platja, començo a correr. I tots em segueixen rient com veritables nens petits. La platja esta buida... tota per nosaltres!

-No hi ha ningú!- els hi dic cridant mentre correm.

Per fi arribem a un bon lloc amb roques per poder saltar, i estirem les tovalloles.

Em trec els pantalons i la samarreta i els deixo sobre la tovallola. Immediatament noto com totes les mirades cauen en mi.

-Deixeu de babejar!- elsdic descollonant-me.

Però abans de que els doni temps a contestar, corro cap a l'aigua. I quan ja hi ha l'açada sufucient per no xocar contra terra, em llenço de cap, i em submergeixo a la freda aigua.