Amb Humor I

NENS...

Presentat al concurs de relats de TMB 2015

Surto de casa i em plantifico a la parada d'autobús. Aquesta nit ha plogut i els trons no m'han deixat dormir bé. Això es tradueix en pensaments negatius i una miqueta de mala bava.

La dona que està dempeus al meu costat em mira. Avui això em molesta. Li torno la mirada inquisitivament i poso un somriure d'aquells de la nena de la pel·lícula de l'Exorcista. L'agafa a la primera, deixa de mirar-me. És llesta.

L'indicador de temps dels autobusos diu que el meu encara trigarà a passar 15 minuts, cosa que m'estranya ja que la cadència de pas a aquestes hores n'és de 8.

No sé per què però la mala bava va en augment.

Un altre! Ara un noiet de 20 anyets (calculo) se'm queda mirant i somriu. Abans d'engegar-lo a dida faig un repàs mental de la meva indumentària.

Porto la brusa estampada (normal), pantalons blancs (normals), el cabell recollit amb una pinça (normal) i sandàlies en color verd (normal)

Aquesta vegada el miro i poso el somriure de Jack Nicholson en El Resplandor. S'espanta. També és llest.

Estrany, l'indicador de temps no baixa el d'espera del meu bus. Passa el 54 (dues vegades des que estic a la parada), però del 15 ni l'esperit.

Ara arriba un altre dels habituals, el pare amb les dues criatures, un al cotxet i la nena de la maneta.

Veig el 15 a la parada anterior (per fi).

Comprovo l'estat de la meva targeta de transport, em queden dos viatges, bé.

No! Ara la nena. Em mira. Posa cara de preocupació. La miro:

- Hola guapa –li dic amb un sentit somriure, els nens em curen les penes

- Hola –em diu (una pausa sense deixar de mirar-me). Portes el botó de la brusa descordat...