Amb Humor I

BARCELONA-BADALONA-BARCELONA-SANT JUST

7:30 AM: Surto de casa sense paraigua, no sóc de les que mira les previsions atmosfèriques abans de sortir de casa. Sóc aventurera!

Tan bon punt arribo a la parada (60 m. de casa) comencen a caure un goterons dignes de les millors deixalles dels coloms barcelonins. Em plantejo tornar a casa a pel paraigua, però de sobte comencen a caure bots, barrals, pots i parrals. Miro la meva faldilla de seda i la meva brusa de setí... No les puc tractar així. I el meu cabell, fa dos dies que vaig anar a la perruqueria i encara em queden quatre dels cinquanta rínxols naturals que em va deixar la perruquera.

Arriba el bus.

Entro i prenc seient. Com que el cap no deixa de rutllar, m'imagino amb la roba mullada, enganxada al cos, els cabells caient com fideus per la meva cara i sobretot, el cutis com un Picasso amb rimmel, coloret i maquillatge.

No. Prenc la decisió de no abandonar el bus. Si no amaina arribo a Badalona i hi torno. Jo no baixo.

Arribem a la meva parada i no es veu el carrer per la quantitat d'aigua que cau. Passem, una, dues, tres, quatre i així fins a set parades més.

No plou! Baixo. Glòries.

Giro cua i torno en un altre bus.

He arribat eixuta al despatx!! Ara bé... una hora després d'haver sortit de casa i tard.

En arribar em trobo amb dues companyes que són la versió imaginada al bus per mi, i de mi mateixa, pobretes, demà refredades.

19:00 h. Estic al vestidor canviant-me el vestit jaqueta de secretària per la meva faldilleta.

Plou.

Em poso dels nervis perquè només tinc una m... de paraigua plegable que farà que em mulli de dalt a baix, aquells trastos que tothom tenim a la feina, per si de cas, però que són de "xixinabo" que diu ma mare.

Com que el meu bus està lluny decideixo canviar-lo per un altre que està al costat del despatx.

Va pujant la intensitat de la pluja... la faldilla... ufff.

Arriba el bus. Instintivament miro la destinació... Sant Just Desvern!

Gran lloc, oi? Crec que vaig a fer un tour!