Amb Humor I

LA MARE

L'Helena va fer la volta al sofà col·locant-se al darrere i se'l va mirar amb picardia. Sabia que ell desitjava alguna cosa més que veure la televisió. Va somriure sense obrir els llavis i sense articular paraula, no calia. Desitjaven la mateixa cosa, però executada de diferent manera. Ella volia jugar amb ell i no pensava deixar de fer-ho. El Joan la mirava impacient.

Amb la mà esquerra va tirar del pal xinès que subjectava la seva melena i va fer un suau moviment de cap perquè els cabells s'estiressin per la seva esquena. Brillaven sota la llum de la làmpada, tenien un color castany que encenia més els ulls de l'home.

A poc a poc va anar bordejant el sofà, passejant la mà esquerra pel reposacaps, mentre caminava. Els seus dits jugaven amb el tapís, tot imitant una carícia sobre la pell. Es va portar el dit índex de la mà dreta als llavis i el va besar, portant-lo tot seguit cap als llavis d'ell perquè fes el que tocava. Ell el va atrapar amb els llavis humits i li va agafar la mà, portant-la cap a ell. L'Helena va negar amb el cap. Encara no era el moment.

Ara passava per darrere d'ell. Li va introduir els dits en el cabell, acariciant suaument el seu cap, després les orelles, només amb el tou dels dits. Li feia sentir aquell cúmul de papallones que volien sortir de cop i menjar-se-la. Els seus ulls ho deien tot, però ella només somreia i negava.

L'Helena volia gaudir del moment, posant-lo a prova. Sense deixar de tocar el cap del Joan, va acabar d'envoltar la butaca. Ara estava al davant. Ell volia tocar-la, agafar-la per la cintura i fer-la seva. Ella, llegint la seva mirada va seguir negant amb el cap. Aquell somriure el martiritzava.

L'Helena va acostar els seus llavis als del Joan, gairebé sense tocar-los, només el suficient perquè ell s'encengués encara més.

Va tornar a acostar els llavis als d'ell, entreoberts, aquesta vegada convidant-lo a entrar.

Ell va acceptar la invitació.

Ara, tots els dits alhora, es van posar sobre la base del coll del Joan desplaçant-se a les espatlles, electritzant cada mil·límetre de pell per on passaven.

Ell la va mirar ansiós i ella va xiuxiuejar-li a cau d'orella amb un dolç somriure:

- Aixeca't, són les sis. Ma mare està al caure...