Amb Humor I

MANICURA CASOLANA

Això de fer-se la manicura cada setmana i haver-se de retocar les ungles cada dia és una mica pesadet. Com que cada dia em torno més vaga (l'edat no perdona), diumenge (dia de potingues i manicures) li vaig demanar a l'adolescent que tinc a casa que m'ajudés.

Em va sorprendre el seu entusiasme.

L'ús de la llima d'ungles per part seva és comparable al d'un pres volent sortir de la presó llimant els barrots. Esglaiada, vaig haver de dir -Prou!... Les meves precioses ungles... ja no em serveixen per esgarrapar!

Però com sóc comprensiva ... no vaig fer cap comentari. Feia aquella carona d'il·lusió...

- Ara mamà et posaré crema hidratant -em diu.

Però com que no li agrada l'olor que fa la meva crema hidratant de calèndula (és fantàstica), va decidir utilitzar la corporal... Sí! aquella que no s'absorbeix ni a cops. Conseqüència: mitja hora traient crema de les mans. Me'n vaig posar a la cara, a les cames, fins i tot als peus.

Però somriu i se'm passa tot.

- Quin color vols? -em pregunta.

- El que tu vulguis -contesto sense pensar (gran errada per part meva)

S'aixeca i escapa a córrer cap a la cambra de bany.

- On vas? Els pots d'esmalt d'ungles estan aquí! -crido.

- Un moment!! -ja hi torno.

Torna amb un pot de poció verda. La miro esgarrifada.

- On vas amb això?

- Això és el meu color d'ungles preferit i et quedarà super bé, perquè és modern i combina amb tot -em contesta.

- Ja! Però a mi, ma mare em va ensenyar que no m'havia de maquillar ni pintar les ungles amb colors que semblessin menjar de conills...

- Mamà! Aquí no has de tenir por! no tenim conills com al poble!. Va! que estàs molt carca, sempre vermells i granats.

- Perdona... cirera i albergínia!! -contesto enfurismada (quin poc gust!)

- Tu i la teva mania de comparar els colors amb menjars!. Al cap i a la fi, el verd és el color de la saviesa, tu m'ho dius quan t'encaparres que em posi aquell vestit tant... verd!

- Val, carinyet... tu guanyes i com m'has dit un munt de vegades: Sóc una perfecta ignorant de tot allò que m'envolta i vull seguir així. Porta els meus pots d'esmalt, que ja me les pinto jo!

- No em cal la saviesa per res!