Amb Humor I

REBAIXES

M'encanta girar la vista enrere i recordar les meves sensacions quan vaig arribar a Barcelona. Per una noia de poble com jo, certs comportaments resultaven curiosos.

Una de les coses que em va cridar l'atenció va ser el tractament mediàtic i la manera de comportar-se en època de rebaixes.

Una de les primeres imatges que em vénen al cap és la d'una marabunta de dones davant de les portes d'un centre comercial abans de l'obertura i corrent cap a la secció de roba quan el dependent tenia el valor d'obrir-les. Em va semblar de bojos.

Què porta a una persona a fer cua davant d'un centre comercial per córrer a buscar un producte? I quin interès pot tenir per l'audiència?

Quan ho vaig poder veure en directe, em vaig esglaiar. Al meu poble és tot més tranquil: una va de rebaixes i es passeja per les botigues mirant el material i les talles, però NO ES BARALLA AMB LA SENYORA DEL COSTAT PERQUÈ LI HA AGAFAT UNA PEÇA DE ROBA!

Poc a poc em vaig anar fent a aquest costum canfanguí i ara ja no hi faig ni cas. Intento comprar les coses quan em fan falta i com tinc la mania d'adquirir la roba en les botigues de barri... aquí no solc tenir problemes d'aglomeracions.

Aquest matí quan he anat a vestir-me he descobert que el meu suèter preferit (i vellet) està molt malmès i la meva filla (la policia) m'indica que no me'l posi. Decideixo fer-li cas. A migdia faré una passejada per un centre comercial que hi ha al costat de la feina i en buscaré un de similar (no he caigut en el fet que és època de rebaixes).

Arribo al centre comercial on hi ha unes quantes botigues de roba i entro en una on penso que podria trobar allò que busco. Em quedo bocabadada perquè el perfil de la botiga per rebaixes està totalment canviat. Han posat uns contenidors plans farcits de peces de roba sense ordre on la gent remena com si busqués un objecte amagat.

M'acosto i miro per sobre. Sembla que veig una màniga de suèter que pel color... em pot agradar... ara comprovaré la talla.

M'atanso i l'estiro. Però de l'altre costat no cedeix... alguna harpia està tibant!

La miro... em mira...

- Perdoni, jo l'he agafat abans –em diu tan fresca.

- Sento contrariar-la, però l'he agafat jo. Què li sembla si mirem la talla? –li dic sorneguerament, està més grosseta que jo....

Cara de cocodril amb gana.

- Val! –em contesta.

Mirem la talla i.... és de la meva!!!

Ja que estic posada vaig a buscar una brusa negra sense soltar el suèter. Vaig al contenidor de les bruses i veig un coll negre apareixent per un racó...

L'agafo i c... una altra harpia.

Com la bona canfanguina en què m'he convertit... la miro i...

- Tu! La brusa és MEVA!