Amb Humor I

HALÒGENS I RENTAVAIXELLES

Avui no sé on he llegit aquesta frase:

"Si un home ha de fer alguna cosa a casa no és necessari que li ho recordis cada dia, ni cada setmana... Ell ja sap que ha de fer-lo"

Com que en el meu cas ja ha passat un mes, crec que és un període raonable per fer arribar el recordatori.

- Joan, quan tinguis una estoneta fes-me el favor de canviar l'halogen de la cuina que està fos –li dic amb tot el meu amor....

- Ja ho haguessis pogut fer tu, una tia com tu que no s'arruga mai (pilota) i no tem cap repte nou... no cal ser enginyer per canviar-la. Si vols t'ensenyo –això vol dir... "D'ara en endavant ho faràs tu"

Noto com el meu cos s'omple d'un amor infinit i vaig cap a la galeria. Trec l'escala de l'armariet i la poso tot just sota la llum. Acte seguit trec la làmpada halògena del calaix de material elèctric i vaig cap a l'escala.

Com que el Joan ha endevinat que estic una miqueta (molt poquet...) contrariada i això té conseqüències nefastes per ell... corre darrere meu i obre la boca. Em mira, veu la meva cara i la torna a tancar sense emetre cap so.

Pujo a l'escaleta, miro de treure la maleïda làmpada i em trenco dues ungles.

- Helena... –comença a dir el meu nen.

Mirada assassina. Es calla.

Baixo de l'escala i vaig al calaix de la coberteria. Trec un d'aquells ganivets que tots tenim a casa i no serveixen per res perquè no tallen i torno a pujar a l'escala. Joan segueix plantat enmig de la cuina.

Col·loco la fulla del ganivet entre el cèrcol de la làmpada i el sostre. Surt!

Queda penjant agafada a dos cables elèctrics. Abans de soltar-los investigo com estan posats per tal de posar-los igual a la nova.

Els trec amb molt de compte i els connecto a l'altra. Pressiono unes volanderes a tots dos costats de la làmpada i la col·loco dintre del forat del sostre... Tirat!

Baixo ufana de l'escala, premo l'interruptor i ... funciona!

Segueix allà plantat, ni me'l miro. Guardo l'escala i segueixo a la meva.

Després de sopar, quan la cuina ja està recollida i neta em diu:

- Recorda que s'ha de posar el rentavaixelles –aquesta setmana m'he oblidat UN DIA de posar-lo i pobret... no tenia l'espremedora de taronges neta per fer-se el suc al matí.

Me'l miro amb amor infinit.

- Sembla mentida, un tio emprenedor com tu, amb reptes professionals que no l'espanten... com no s'ha atrevit encara a tocar una màquina elèctrica com el rentavaixelles... Només s'ha de prémer un botó, ni siquiera és necessària tota la carrera que vas cursar en Enginyeria Industrial per posar-lo en marxa (amb el primer curs ja era suficient). Et juro que no és necessari desmuntar-lo i tornar-lo a muntar. Apa!