La nova ànima va treure el cap del seu núvol i va observar. Era la primera vegada que li ho permetien. Ja li havien donat tot tipus d'instruccions per quan baixés a terra. Com devia comportar-se... la primera vida era molt important. Les que pujaven li havien explicat històries increïbles i excitants sobre la vida a la terra.
Ella era un ànima femenina, encara conservava les seves ales, grans i el seu vestit sensual de plomes, cobrint les parts del seu cos que, segons els experts, havia de cuidar més en baixar al nou món.
Ja n'hi havien parlat prou... estava neguitosa per estrenar-se. Es va estirar al càlid terra de fusta de la seva cambra i va començar a somiar... Coneixeria a algú sensible i amb personalitat? Li havien advertit que havia de defugir d'aquest tipus d'ànimes, que no l'ajudarien a créixer en saviesa....
Per fi va arribar el dia de la caiguda.
De sobte es va trobar dintre d'un recinte fosc on només podia sentir el bategar del seu propi cor i un altre per sobre.... Ohhh... ara sentia com una pressió que l'expulsava d'aquell cau! Quin mal de cap!!! – Me'l comprimeixen! Acabem ja, si us plau!!!
Quan per fi es va trobar a fora, algú va començar a pegar-li cops al cul... fins que es va posar a plorar...
Què salvatges que eren aquests éssers civilitzats!
Després d'haver de suportar una bona estona de marejos... la van pesar, rentar, tots la miraven com si fos estranya... la van portar a un recinte on va veure que hi havia més patidors com ella...
A través del polietilè del seu llit va veure a un altre al seu costat que estava esvarat, amb ganes de donar la tabarra. Quan els seus ullets es van trobar, ell li va dirigir un somriure que la va deixar embadalida i va pensar:
- Ostras!!!!! Qui necessita la saviesa....?
YOU ARE READING
Amb Humor I
HumorAquests relats estan inspirats en converses amb altres dones del meu entorn: amigues, companyes de treball, dones que em trobo al mercat i, per descomptat, en alguna vivència pròpia. Estan redactats tots en primera persona per convertir-los primer e...