Amb Humor I

AL.LÈRGIES JO?

Pujo a l'autobús i al moment de seure, em comença a plorar l'ull dret ... i l'esquerre. Oh!! Ser dona i vanitosa és molt dur. Avui m'he hagut de maquillar gairebé a les fosques (les tres làmpades halògenes del bany han petat alhora i jo sense recanvis a casa).

Busco entre tots els objectes inútils que porto a la meva macrobossa (la propera me la compro d'aquelles on només càpiga el moneder i poca cosa més) i no trobo ni un trist mocador de paper.

La meva companya de seient m'observa atentament mentre recullo com puc les llàgrimes amb els dits, intentant no crear un grafitti multicolor a la meva cara. Estic a punt de treure un altre producte de cel·lulosa que porto a la bossa per altres menesters, però ... enteneu-me...

Llavors la meva companya m'estén la mà amb dos mocadorets de paper... (ohhhh, l'adoro)

- A mi també em passa ... Segons ens anem fent grans, els productes ens provoquen al·lèrgies i piquen als ulls -em diu tan panxa.

Ja no l'adoro.

- No, és que avui m'he maquillat gairebé a les fosques i segur que el rimmel m'ha entrat als ulls, de moment no tinc al·lèrgies -li contesto somrient "I tampoc no sóc tan gran com tu!".

Posa cara de condescendència amb mi i em solta mig arrossegant la veu:

- Sí ja... és clar.

De sobte es desencadena tot. No us passa que quan algú treu el tema dels polls en els col·legis us comença a picar el cap?. Amb les al·lèrgies passa el mateix.

Ara noto un picor insuportable a la cama, allà on s'acaba la mitja autoreggente. La "silicona" després de dues rentades a les mitges es converteix en "silipica" (i molt). I a sobre amb la meva pell infantil, ja sabeu... tot ajuda. Perquè tampoc no sóc al·lèrgica a la silicona (tampoc en porto a sobre... no em fa falta).

Ara el coll... Avui m'he posat un collaret de plata que em va regalar cert xicot i com no estic acostumada a portar res penjat, em molesta. No és que sigui al·lèrgica a la plata per l'edat de la meva pell.

La gent quan nota alguna picor... apa!, tot ho arregla dient que són al·lèrgies.

Arribo al despatx i curiosament no sento pruïja als peus, ni picor als ulls, ni tremolors a les mans...

Veieu? Les al·lèrgies en el meu cas, son asintomàtiques, perquè us asseguro que a treballar sí que sóc al·lèrgica....