Amb Humor I

CANES? JO?

Mai no m'he fixat en les canes de la meva parella, la veritat és que és una cosa en la que no havia parat atenció. Simplement, el seu cap n'està ple, però a mi m'agrada, vol dir que el temps li ha fet viure moltes experiències i que és una persona molt madura per enfrontar-se a qualsevol repte. Les canes fan interessant al seu propietari, oi?.

Ens acabem d'aixecar tots i com a totes les cases on el nombre de banys i habitants no coincideix, fem el que podem compartint-los a estones o barallant-nos per ser els primers en entrar.

Un ocupat i tancat i a l'altre el metro setanta-tres del meu fill -no ha sortit a mi.

Acomplexada em poso al seu costat mentre es renta les dents. Agafo el raspall i intento domar la meva melena de boja.

El nen mira cap avall -per sobre del meu cap- i diu:

- Mamà! Si tens canes.

Com que sempre em treu els defectes que no tinc, no me'l crec. Jo no les veig, i si no les veig no existeixen.

- Sí amor –li contesto.

- És veritat! Aquí dalt! És que tu no te les pots veure –diu rient.

Esglaiada baixo el cap i intento mirar però clar, en aquesta posició no puc veure res.

El nen surt del bany i hi torna amb aquest aparell multi usos que es diu telèfon.

Foto a la meva cocorota.

Efectivament, tres canes a la vista! I a saber quines estan per sota i no puc veure!

El nen riu -on està la gràcia?- la nena riu més que el nen -vaja, què simpàtics m'han sortit, no com jo.

Passa el pare.

- Quin guirigall que teniu muntat! Què passa? –tafaner.

- La mamà té canes!! –tots dos alhora rient.

- Home, seria estrany que no en tingués a la seva edat –què simpàaatic!, ara sé a qui han sortit els nens.

- Ei!!! Què us heu pensat? Ni que fos jo una iaia –esglaiada i cridant.

- No passa res carinyet. Estàs més interessant i segur que has viscut moltes experiències increïbles. Recordes? M'ho vas dir quan jo em vaig trobar les primeres i em vaig deprimir tant, iaieta –el seu to de veu es extraordinàriament melós.

Què faig amb aquest rancorós? El trec de casa o el mato?