Amb Humor I

"AL GYM AMB ALEGRIA"

El gimnàs és com la col-flor... no m'agrada però me l'he d'empassar. Per temes de malalties de iaies he estat una bona temporada sense anar-hi.

Ara he convençut a la Mari Pili, una de les meves amigues per anar juntes a la tortura. He de dir que ella està més en forma que jo. A mi m'acompanya alguna amiga indesitjable que no em permet fer estralls.

Hem contractat un "programa duo", que no és altra cosa que compartir un monitor perquè ens guiï per no fer-nos mal.

Li expliquem les nostres necessitats (no totes, eh?, que se'ns escandalitzaria...); i jo les meves mancances quant a estat físic i mèdic (porto un informe del meu estimat metge). Riem de nosaltres mateixes.

- Què mono que és, oi? I quin somriure! -em diu la Mari Pili.

- A mi tots els somriures de monitors em semblen interessats. Només volen "matxacar-nos". No és el meu tipus, massa jove -sentencio.

- Tu sempre trobant pegues a tot... va gaudeix de la vista, mira quin pompis...

No us explico la resta de la conversa, m'enteneu, oi?

Comença la classe.

- Començareu amb aquest aparell que imita els moviments del rem, ara us ajusto la intensitat -el Rainiero.

M'assec i començo els moviments. Tirat!

- No! Tu espera! -el Rainiero a la Mari Pili.

- A tu et posaré més intensitat, els teus genolls no pateixen amb les sotragades -mirant-la amb un somriure.

La Mari Pili crec que el vol traspassar a l'altre món...

Ric mentre remo...

Segon exercici...

Els braços a terra des dels colzes a les mans (planes). Els peus de puntes a terra, i la resta del cos a l'aire. Mantenir la postura 20 segons, descansar-ne vint més i repetir quatre vegades.

Quan fa 10 segons que estic en posició, Rainiero em diu:

- Tu pots baixar, les teves sèries són de deu segons.

La cara de la Mari Pili durant els deu segons de més que ha de fer, denota molt d'amor cap al somriure del nen.

Màquina per als bíceps.

Gràcies al Rainiero, jo cinc quilos, ella vuit.

Cinta: Jo 6 Km/h.... ella 8.

Així fins les set fases del programa.

- Què? Encara et sembla encantador i amb pompis perfecte? -jo rient com una lloca mentre ens despullem al vestidor.

- La culpa és teva! No es pot anar al gym amb iaies reumàtiques! Per sentir-se realitzat l'ha hagut d'emprendre amb mi! Demà et quedes a seixanta metres de mi!

Apa! Avui tinc "agulletes" fins als pensament... no us acosteu gaire, que punxo!