Amb Humor I

ELS PLAERS DE LA VIDA

Un dels grans plaers d'aquesta vida és menjar bé  i ara fa uns dies hem pogut gaudir-ne a les dates en les que es menja millor per excel·lència: les festes de Nadal.

Durant les setmanes prèvies (o abans), tothom comença amb els menjars d'empresa, dinarets amb amics als que no veurà fins després de festes, reunions culinàries d'antics alumnes de l'escola de la vida... i altres martingales de menjarets fins que dos dies abans del 24 de desembre ja n'estem tips.

Així ens trobem que el 7 de gener hem de començar la dieta del famós Dr. "Tancalaboca i Menjapoc" o assumir que hem de comprar una talla més de roba.

En aquesta línia, ahir vaig anar a menjar amb Pepi, Luci i Bom, un dels meus grups, al nostre restaurant preferit, un lloc "xic" i gens baratet del centre de la ciutat.

El cambrer ens porta les cartes....

Hi ha una gran varietat de primers plats, però totes coincidim en triar:

Essència d'amanida verda amb aromes d'olives arbequines... Mmmmm!!

Com ens agraden les amanides a les dones, oi?

Arriba el moment de triar els segons i com totes quatre som comptables... ens posem a calcular el logaritme de les calories resultants de menjar-se:

a) Unes delícies d'ous amb xoricet de Vic:

- Ohhhh! No m'agraden gens els ous -diu la Pepi (mentida..., és com dir que un conjunt de Prada no ens agrada perquè no està al nostre abast)

b) Fusilli Suprem del Xef amb destil·lacions de formatge:

- Ufff! És tan pesada la pasta amb formatge -contesta la Luci (jo bé que me la menjaria i no em pesaria gens)

c) Suprema de Salmó amb verduretes a la Rococó:

- És tan poc saborós el salmó... -la Bom (jo ni en pintura!!)

d) Pit de pollastre de la Granja Nisesap amb escalivada evaporada:

- Què bo!!! -totes quatre a una.

Després vindrà el descafeïnat amb llet descremada i sacarina.

Quan el cambrer està a punt de marxar a buscar els cafès, el crido:

- Perdona, mira el meu que sigui normal i porta'm dos sobrets de sucre...

La cara de les tres es transforma:

Ulls com a plats, boca desencaixada, mirada tèrbola...

- T'acabes de carregar l'esforç que has fet durant el primer i segon plat -totes tres alhora.

O sigui: que no hem menjat per plaer i a sobre pagarem una calderada per menjar a Can Pagamolt per no Res.

Les miro i amb tota la calma del món els dic:

- Mireu... per menjar aquests super plats d'alta cuina... la propera vegada ens veiem a casa meva, que tinc els ingredients.

Demà vaig a menjar amb tres més i us asseguro que em menjaré un bon entrecot amb copa de vi incorporada a la tasca de la cantonada!!