Amb Humor I

LA BOSSA FEMENINA (la gran desconeguda)

Estem arribant a la porta de casa i poso la mà dintre del maremàgnum de la meva bossa, començo a buscar les claus. Remeno, toco diferents textures, torno a remenar, m'endinso encara més... Res.

Ai! Les tinc!

La meva parella em mira amb condescendència.

- Per dir-lo finament... portes la bossa plena de coses inútils i després et queixaràs de mal d'esquena. Segur que això pesa 25 kilos -em diu (menys mal que no es considera exagerat)

- Jo almenys porto claus, no com algun llest que conec -contesto secament.

Com que sóc autocrítica i no m'importa riure de de mi mateixa, en arribar a casa aboco tot el contingut de l'esmentada bossa a sobre del llit per poder fer una valoració objectiva de tot allò que porto.

1. Bitlleter: Incontestablement imprescindible.

2. Telèfon: No cal donar explicacions. Indispensable.

3. Auriculars: Peça inseparable del telèfon.

4. Petit necesser contenint: pintallavis i perfilador, rimmel i el perfilador d'ulls. Indispensable. Per aquells que no ho considereu així, us diré que imagineu-me a mi perdent l'oportunitat d'aconseguir una cita amb els meus estimats Steve Buscemi o Colin Firth el dia que me'ls trobi al metro (molt probable), i tot per no poder retocar el meu maquillatge en dos segons.... Seria imperdonable.

5. Cel·lulosa 1 o mocadors de paper: Gairebé l'objecte més important. Igual val per eixugar aquelles quatre llagrimetes de cocodril a les que les dones som aficionades, com per guanyar importants batalles al rimmel, com per poder anar a banys públics poc dotats de material.

6. Cel·lulosa 2 o ... : Apa! Poseu-li imaginació!! No tot us ho han de donar explicat!

7. Ampolleta petita de perfum: Per embadalir-los a tots. Imprescindible!

Si fes mal temps portaria també els guants i el paraigua plegable.

El Joan em crida:

- Helena! Hem d'anar a CAN CALEFACCIÓ a triar la nova caldera.

- Agafa claus! No agafaré la bossa -li dic mentre ho torno a guardar tot.

- D'acord! Fas bé... no et fa falta res -em contesta.

Sortim al carrer.

- Codonys!! -diu el Joan (val... diu una altra paraula semblant, no aquesta)

El miro i veig la taca. Una dolça colometa ha decidit descarregar sobre la seva americana preferida.

Em mira i esclafo a riure. Jo sóc així....

Vaja! Una altra utilitat dels mocadors de paper.

Llàstima que me'ls he deixat a casa amb la resta de "trastos inútils" de la meva bossa....