Surto de la dutxa i m'embolico la tovallola al cap recollint-me els cabells, em poso el barnús i em col·loco davant del mirall, el pitjor enemic i alhora, el millor amic. El pitjor perquè et mostra totes les imperfeccions del cos així com del rostre i el millor perquè com els bons amics, sempre et diu la veritat. T'obliga a enfrontar-te amb tu mateixa.
Els senyors no tenen problemes d'aquest tipus: s'afaiten, es renten les dents i la cara i ja estan preparats per sortir al carrer.
Nosaltres som diferents. Volem estar perfectes, perquè totes les dones del nostre entorn ho estan, o així ho creiem.
Primer drama del dia: quedar-se davant de tots els pots i saber per on començar, perquè això sí, per dominar el món de les cremes femenines s'ha de fer un màster.
En primer lloc la de contorn d'ulls -eufemisme utilitzat per denominar a la crema per les potes de gall. No és que jo la necessiti, és el que em diuen totes les meves amigues que tenen potes de gall. Jo ja vaig néixer molt antipàtica per no haver de riure mai –de tots és ben sabut que el somriure és el millor aliat de les potes de gall.
Després la nutritiva -eufemisme per la crema antiarrugues. Tampoc és de les del meu repertori: és per aquelles pells que necessiten un suport especial perquè es fan grans, les de les meves amigues.
Després el corrector d'ulleres. Jo tampoc en faig servir, però la meva amiga Pepi que en té moltes m'ha explicat com s'aplica.
També tenim la hidratant corporal per mantenir la pell "tersa i suau" com la de les models dels anuncis, totes elles de 25 anyets i que realment no tenen cap necessitat de cremes.
I tantes altres més...
Avui toca anar a comprar-ne alguna, així que em dirigeixo a la meva perfumeria habitual. Les dependentes d'aquests establiments són totes expertes en bellesa femenina. Més llestes que els metges, perquè sense haver de posar-te la mà a sobre, només mirant-te, ja saben quines necessitats tens i et fan un curset d'utilització de productes en un tres i no res.
Compro les cremes per pell infantil com la meva, encara que el mal bitxo de la nova dependenta em recomana una d'aquelles per a pells adolescents. He estat a punt de donar-li la targeta del meu oculista perquè li graduï la vista.
He aprofitat i he triat un parell de pots d'esmalt d'ungles, ja se sap, per poder esgarrapar... s'ha d'estar guapa.
Quan he tret el moneder per pagar, m'ha fet la típica pregunta de perfumeria:
- No necessita res més? Maquillatge, perfum?
- No, gràcies. Ho tinc tot –contesto (eufemisme per: "No!, ja estic guapa i faig bona olor").
- Pensi que aquesta setmana fem el 10% de descompte en cremes per preparar l'estiu, reafirmants (eufemisme per anticel·lulítica) –em diu.
Què faig? Li dono la targeta del meu oculista perquè li miri els ulls o els hi trec jo directament?
YOU ARE READING
Amb Humor I
HumorAquests relats estan inspirats en converses amb altres dones del meu entorn: amigues, companyes de treball, dones que em trobo al mercat i, per descomptat, en alguna vivència pròpia. Estan redactats tots en primera persona per convertir-los primer e...