Amb Humor I

ESTUDIAR A CERTES EDATS

Com la majoria de gent de la meva edat, vaig cursar tots els meus estudis en castellà, així que m'he hagut de posar les piles per escriure amb una mica de cara i ulls la llengua en la que pensa el meu cervell .

Quan era estudiant no treia males notes, però tampoc no era cap llumbrera. Les assignatures que no m'agradaven no les estudiava gaire i així m'anaven. Pensava que era difícil, rotlle i per descomptat ... inútil.

Ara que tinc uns quants anys més me n'adono que realment era molt fàcil: llegies, entenies, memoritzaves i simplement, el 90% es quedava al cap!

Ara llegeixo, torno a llegir, entenc a mitges, intento memoritzar i al cap, es queda menys de la meitat del contingut! Però això no és perquè jo hagi perdut capacitat intel·lectual: és perquè tinc el cap ple de coses i totes no hi caben. A més, el meu cervell és selectiu: si es tracta d'aprendre accents oberts i tancats a les es i les os, ell diu que ja en sap prou d'això! I no parlem de vocals neutres: "-Això, per què serveix?"

He passat tot el cap de setmana intentant esbrinar un sistema que m'ajudi a distingir les es i les os obertes de les tancades. Sí, ja sé que és molt fàcil: si la pronúncia és amb la boca més oberta doncs això, és obert. M'he quedat de pedra perquè, he descobert que sóc incapaç de distingir-les, tota la vida pensant que parlo català i veig que me les invento. Ahir el meu fill reia mentre jo, abans d'escriure l'accent deia la paraula en veu alta dues vegades.

Els verbs me'ls puc aprendre, les excepcions també, però la gran profusió de substantius amb la e o la o en zona de plana o esdrúixola, em sembla tant així com impossible.

Però no sóc tant dolenta com us penseu: n'hi ha algunes que les endevino, encara que no encerto a saber perquè el trèvol i el cérvol s'accentuen diferentment.

De totes maneres, és divertit: faig riure als meus fills i això és impagable; la meva parella pensa que sóc una crac per ser capaç de posar-me davant d'un llibre que no sigui una novel·la, i ni us explico què en pensa la meva mare.

L'ús de les preposicions darrere dels verbs no sé si l'aprendré, els accents oberts i tancats sobre les E i O segurament tampoc i quant a l'ús de barbarismes, n'estic convençuda que tampoc.

Però ... riure... us asseguro que com una lloca cada dia!