Amb Humor I

QUINZE QUÈ..?

Un dels meus propòsits per aquest nou setembre és anar al gimnàs de manera seguida dues vegades a la setmana, sense buscar excuses.

Avui és el dia... Començo! Em sento com un nen el segon dia de col·legi (el primer no saben on van, i hi van contents...)

En arribar m'he posat els pantalons curts, la samarreta de tirants i les bambes noves. Faré una estoneta de cinta i després sota la supervisió de l'entrenador personal, uns exercicis d'estiraments. No és que vulgui créixer, que bé m'aniria, però és que la meva esquena és molt queixosa i m'ho demana.

Em pujo a la cinta i ajusto els paràmetres: temps desitjat (15 min.), velocitat (mínima, of course!), pes (secret). Col·loco la tovallola al davant, sobre els comandaments, perquè suposo que suaré una miqueta.

Miro la cinta de la meva dreta: noia alta (jo sóc tirant a baixeta), vestida a l'última moda amb totes les peces de l'equipament combinades. Està en plena forma perquè corre com si res. Demà em busco una cinta a l'altre extrem de la sala.

Em poso els auriculars i engego la música: Chicago, un clàssic. La cinta comença a tenir voluntat pròpia i jo intento seguir-li el ritme com puc. Per quan sona la meva cançó (Hard to say I'm sorry) ja estic deshidratada.

Quan acaben els quinze minuts més llargs de la meva existència vaig cap al "guaperas" (entrenador personal) perquè m'indiqui els exercicis adequats.

1. Estirada al terra amb el lloc on l'esquena perd el seu nom contra la paret. Les cames en alt i caminant pel mur fins recolzar únicament cap i braços a terra (no sé on veu la gent la complicació d'aquest exercici). El "guaperas" em vigila: es veu que no ho faig bé, sembla ser que no domino la tècnica de caminar per la paret.... -Has d'estirar-te més... -em diu. Li contestaria que és la meva primera vegada, però en aquesta posició em costa una mica replicar. Quinze vegades? Va! som-hi.

2. Màquina 1: Asseguda i amb les cames ben juntes i ben estirades. He de tirar amb ambdues mans d'una cinta que subjecta uns pesos. Òbviament aquests poden amb mi i m'obliguen a estirar l'esquena, les cames, el coll i totes aquelles parts del meu cos que encara no conec. El "guaperas" diu que he plegat els genolls (què mentider!). Quinze vegades més ....

3. Asseguda al terra i amb les cames ben estirades (quin remei! Aquesta vegada me les subjecta ell). M'he de plegar sobre mi mateixa fins tocar-me els peus amb les mans. Fàcil, eh?. Quinze vegades... de veritat que no us faig pena?

Ohhh... la dutxa. En sortir a la recepció em trobo amb el "guaperas".

- Fins dijous! -em diu.

- Perdona, però dijous no hi puc venir, he de portar la nena al metge, anar al cole.... i així fins a quinze excuses més (no vull que pensi que no sé comptar fins a quinze i que m'he deixat per fer algun estirament!) Apa!!!