Amb Humor I

SETEMBRE

Setembre és generalment el mes dels replantejaments i dels bons propòsits, fins al punt que, sense ser l'inici de l'any, ho és de molts esdeveniments importants.

El curs escolar comença al setembre, convidant als estudiants a esmenar allò de "Sé qué hicisteis el último verano" amb els exàmens de recuperació.

També és el mes que més parelles prenen la decisió de repartir els trossos del passat per la meitat: divorcis, separacions ... La convivència entre dues persones és molt dura. Una cosa és suportar-se dues horetes al dia després del treball i d'altra ben distinta haver de fer-ho les 24 hores durant 15 ó 20 llargues jornades de vacances. Ni l'hora diària de "carinyets" i exercici en comú ho salva.

L'esdeveniment estrella de setembre és l'inici de les col·leccions: nines, cotxes d'època per muntar per peces, enciclopèdies per fascicles que mai no llegirem, cursos d'idiomes que mai de la vida aprendrem i tantes altres coses.

A més tots ens proposem 25.000 coses que per descomptat, no acabarem i en el pitjor dels casos, ni començarem.

Els meus reptes per aquest any són fàcils:

1. Caminar una hora i mitja cada dia. És fàcil perquè només he d'anar a treballar caminant i tornar a casa de la mateixa manera. Aquest és fàcil.

2. Escriure quatre paraules al dia (dos folis) després del treball. No en són tantes per algú que com jo es passa el dia escrivint cartes.

3. Anar al gimnàs dues vegades per setmana (a migdia podria). Total? tinc el DIR al costat de casa, al costat del despatx, a meitat de camí entre tots dos llocs. Si no hi vaig serà realment per pura vagància.

4. Apuntar-me a les classes de cuina de l'Anna. Són un cop a la setmana i l'horari és perfecte: de 19:00 a 21:00 h. Realment no és cap esforç.

5. Llegir aquell llibre en anglès que m'espera cada dia plorant al damunt dels bagulets de la meva alcova.

6. A més els típics: he de regar més les meves relacions personals, millorar la meva alimentació, cuidar-me més, etc... Menys mal que no fumo, sinó encara en tindria algun més.

Així, som-hi!

Dia 2 de setembre:

Hora de sortir cap al despatx. Ahir va ser diumenge i vaig estar planxant, preparant salses per als sopars de la setmana, netejant vidres i alguna cosa més que no recordo. Crec que vaig a agafar el bus: per un dia no passa res, oi?

És dilluns i el treball al despatx és esgotador i, a més ha tornat tothom de vacances i he anat de corcoll. Miro la bossa del gimnàs i sé que no hi puc anar. Hauria d'estar al despatx abans de les quatre i no em donarà temps (excuses...) Ja hi aniré dijous.

Almenys, les classes de cuina a las que m'he apuntat comencen dilluns proper, perquè avui segur que m'hagués adormit, estic cansada.

En acabar de la cuina després de sopar agafo el llibre "Children of Hurin" (me'l va comprar el meu fill fa cinc anys). No és que Tolkien no m'agradi, he llegit gairebé tota la seva bibliografia en espanyol, però en anglès (encara que el parlo) em costa perquè he descobert que Tolkien em té bloquejada, com jo a alguns contactes.

El pen-drive em crida des del damunt de la tauleta de nit de l'alcova. Puc escoltar els seus gemecs. Hauria de muntar el portàtil al despatx, però l'Andreu està en un racó amb el seu i el treball de recerca de batxillerat i a l'altre està l'Anna apalancada amb els seus llibres, llibretes, portamines i d'altres i clar, al menjador no és lloc adequat, oi?

Ja n'hi ha prou! Sabeu una cosa? Vaig a veure la tele i demà començo la col·lecció de nines de la Mariquita Pérez!

Això sí... Si trobo el quiosc obert... clar!