Amb Humor I

SECRETÀRIES

La meva parella i jo no solem parlar de feina i pràcticament no coneixem a les persones que treballen directament amb l'un i l'altre. Potser un parell o tres i para de comptar. Alguna petita conversa que ens fa fer-nos a la idea de l'ambient de treball on estem, però no gaire més. Fa anys vàrem decidir fer-ho així per salut mental i de parella.

Avui he conegut a la seva "secre". És rossa.

Jo també sóc secretària, però la meva cap és una dona (no té cap importància el sexe del teu cap oi?).

Pel poc que sé d'ella, és molt eficient (no ho dubto).

Hem estat parlant una bona estoneta i la considero molt llesta (no parla anglès ni falta que li fa, tampoc no sap què és una instància...). Com jo, també va amb talons, vestit jaqueta i brusa, però tinc l'estranya sensació que li queden millor (calculo que una talla menys que jo).

A les bones secres ens agrada que els nostres caps se sentin a gust en una reunió, encara que sigui personal, així que posem el nostre millor somriure i tractem de magnificar les seves virtuts, sense caler dir una paraula (li posa somriures d'anunci de dentrífic tota l'estona).

Acabem parlant de les tonteries de sempre:

- Ja fa un any que treballo a l'empresa -em diu (justament quan van començar els viatges del qui dorm amb mi).

Jo parlo poc, perquè no tinc gaire cosa a dir. Prenem un cafè que prepara ella (sap perfectament la varietat que vol el seu cap, un tallat sense sucre) i xarrem de feina.

- Tu també ets secre, oi? -em diu

- Sí, però de direcció -contesto ufana.

- Jo només fa dos anys que ho sóc -contesta. Estic estudiant anglès.

- Jo parlo anglès, francès i català (ella és madrilenya) apart del castellà.

- Sí, l'edat és un grau... ("la mato?")

Al cap d'una estona ens acomiadem. El seu cap la segueix amb la vista fins que desapareix darrere de la porta del taxi. Té aquell somriure que jo pensava s'havia perdut per algun racó de la casa.

- És guapa -li dic.

- No tant -em contesta. No estaràs gelosa oi?

- Gelosa, jo??????