Amb Humor I

TARDA DE "PERRU"

Acabo d'arribar de vacances i estic sense bateries. El meu afany de veure coses, viure-les i tocar-les em porta sempre a tornar a casa sense càrrega. Dilluns començo la feina i tinc unes grenyes dignes d'haver-lo passat divinament.

Com que la meva perruquera encara està de vacances, em plantifico en el mateix centre comercial on vull anar al supermercat per omplir nevera.

Trobo una d'aquelles perruqueries de "postí", amb el nom d'un perruquer (no és de renom, perquè no el conec) on et fan de tot.

Va! Avui em deixo portar per la vanitat...

- Bona tarda. Què vol que li fem?

Estic apunt de dir-li que em miri el cabell i no li caldrà resposta. La meva perruquera quan entro sempre em diu allò de:

- Vaja nena! Quines grenyes em portes avui!

La miro somrient i em poso fina com manen els cànons de l'establiment:

- Tint, metxes, tallar i marcar.

- D'acord.

Consti que en el llenguatge fi es diu: "color base, reflexes, tallar i pentinar".

- Es la primera vegada que ve al nostre centre de bellesa?

- Sí.

- L'informo que nosaltres treballem amb dues línies de producte, la primera és la de la marca "COSA FINA QUE NO IRRITA EL CABELL" i la segona és la coneguda "COSA FINA QUE IRRITA MENYS EL CABELL QUE LES MARQUES D'ALTRES PERRUQUERIES". Les coneix?

Menteixo.

- I tant.

- Quina línia vol que fem servir?

Tiro la casa, el cotxe i la bicicleta per la finestra...

- La primera, per descomptat –per xula, jo.

- Primer li farem un massatge al cap amb la nova mascareta per preparar el cabell per al color. I mentre, la meva companya li farà un massatge a les mans amb la crema hidratant de mans i ungles "LA REPERA DE LES CREMES".

Confesso que després dels dos massatges, em quedaria a viure a la perruqueria...

Quan han passat els 20 minuts de rigor amb els tints posats al cabell, em porten al renta-caps.

- Prefereix acondicionador o mascareta? Jo li recomano mascareta, és millor per al cabell al que se li acaba de posar color.

Seguim llençant la casa...

- Mascareta, per descomptat.

He de reconèixer que m'ha quedat un cabell brillant i pentinat de faula. Em sento com una d'aquelles que surt a les revistes. Quan llegeixi això la meva perruquera, s'enfadarà amb mi i li hauré d'explicar vint mil acudits per reconquerir-la.

Whatsapp.

- Hola... <3. Et recullo, fem un vol i sopem?

"Guau!"

- Val, però primer he d'omplir nevera al súper i passar per casa. Estic al centre comercial "CARRER LLARG".

- Ok! Et busco dins del súper...

Vaig posant coses al carretó.

Me'l trobo de cara i poso una d'aquelles mirades ufanes pensant "mira ahora, puedes mirar" de la cançó de Mecano. No m'agrada la cara que em posa...

- Què t'has fet?

- M'he arreglat el cabell, oi que me l'han deixat de revista?

- ...

- No t'agrada? –no sé per què pregunto... em contesta amb la seva sinceritat habitual.

- Gens, massa repentinada, no et conec.

Estarà insinuant que sempre porto el cabell feta un sapastre? Em puja la mala bava des dels peus a la punta dels cabells acabats d'arreglar.

Segueixo posant coses al carretó: paper higiènic per embolicar-lo com una mòmia, guants de làtex per no deixar-li senyal quan l'esbocini, bosses de congelar per quan l'esquarteri, etc...

En arribar a casa, quan acabo de guardar totes les coses, noto unes mans a la meva cintura i uns llavis al coll...

- Disculpi cavaller, crec que no ens coneixem. Vagi a fer-li petons a una altra desconeguda!