Amb Humor I

HOMES!!

Les dones tenim el mal costum de queixar-nos sempre sobre l'atenció que ens paren les nostres parelles, mai no estem contentes amb la mesura... o massa (els considerem controladors) o massa poc (no ens fan ni cas). Jo realment crec que la culpa és d'ells... no saben trobar el punt adequat.

M'aixeco i em recorda que avui dinem amb Pepito Pérez, el seu cap. Ja ho sé!! Què plasta, com si jo no recordés les coses.

Primera de les meves errades del dia, li pregunto:

- Ve amb la seva dona, oi? Què em poso?

- Sí, ve amb la Piluca. La faldilla negra i la brusa de gasa gris et queden perfectes –em diu.

Ni havia pensat en aquesta combinació. No contesto.

Entro al bany i escampo els pots miraculosos pel marbre: hidratant, maquillatge, coloret, sombra i perfiladors d'ulls, pintallavis i ... rimmel, sí aquella pasta que no sé per què ens deixa els ulls embadalidors...

Almenys les ungles les porto perfectes... Ahir em van fer una manicura semipermanent!! Les ungles romanen arreglades tres setmanes!!! I ni punt de comparació amb els resultats quan me les pinto jo!!

Quan acabo treu el cap el parent (té el do de l'oportunitat... sap quan he acabat)...

- El pintallavis... aquell més rosa et queda millor...-em diu, i es queda tant ample!

- Ja.. però és un color més adequat per l'estiu i avui fa un dia de tardor, i amb la brusa grisa.... –contesto amb cuxufleta.

- Fes el que vulguis... sempre ho fas.

–"així et vaig conquistar, no?, posant-me allò que em venia en gana" –penso. En quin moment de la meva vida vaig decidir que et deixaria opinar sobre la meva aparença? I en què estaria jo pensant?

Obro l'armari i trec la faldilla. Realment he de reconèixer que té bon gust.. (per això em va triar a mi, jejejeje) és maca.

Piluca veurà que jo també em sé arreglar...

La brusa ja no em sedueix tant...

- Amb aquesta brusa semblo gairebé una monja... –li dic.

- Anem a menjar amb el meu cap, no a conquistar-lo! -contesta secament.

Li dono un mastegot?

Em poso la brusa (no li poso adjectius... perquè...) i torno cap al bany. Trec el raspall del calaix i em pentino.

Torna a treure el cap... (quan pensa anar a esmorzar i deixar-me tranquil·la?)

- Podries posar-te el recollidor del cabell que tens en forma de papallona.

El mato?

- No m'acaba de fer el pes amb aquesta roba.

- I tant que li queda bé... és fosc, però ressalta amb el teu color de cabell. I no et recullis fins a l'últim cabell... deixa el serrell més solt i una mica a tots dos costats de les orelles... Va... guapa, que tens molta gràcia posant-te'l...

Quin pilota!!!.

Però com que jo sóc així... me'l recullo sense recollir-me'l i li faig cas...

Per fi! Va cap a la cuina a esmorzar... una estona de tranquil·litat.

Em poso les mitges (res d'autoreggente!... no vull problemes en mig del menjar) i unes sabates a meitat de camí entre taló i planes, còmodes.

Vaig cap a la cuina.

Entro i em sento de seguida escodrinyada de dalt a baix...

- Amb aquesta faldilla et queden millor les altres sabates, aquelles que et vas posar diumenge per anar a la festa del Joan Carles... –no pot evitar opinar (no m'estranya... el taló a 12 cm del terra... m'hi nego mentalment)

- Ja, però aquestes són més còmodes i passo de portar-les per anar amb bus. Entre les sabates i els moviments del trasto... puc acabar malmesa.

- Sí, però te les pots canviar en arribar al despatx i tornar-te-les a posar per dinar, o te les emportes en una bossa i te les poses a l'hora de dinar (té resposta per tot)

- .... passo!

- És que amb aquestes sembles una monja!! –solta.

- A veure preciós meu... En primer lloc... no ets el meu assessor personal d'imatge i per una altra part... en què quedem? Anem a menjar amb el teu cap o l'he de conquistar????