Amb Humor I

L'ORACLE

3 2 m. [LC] Persona que tothom escolta per la seva saviesa, per la seva autoritat en alguna matèria.

Definició personal: ma mare. Fins i tot quan no li demanes consell ni opinió, exercint a més de llibre d'instruccions de la meva vida.

Suposo que per a totes les filles, les nostres mares són com el "cel de la terra", expressió aquesta que li dec a un molt bon amic. A més, en saben molt més que nosaltres, malgrat ser plastes, antiquades, passades de moda...

I si no en saben (sabem, jo també sóc mare), no importa! Sempre direm que en sabem més que ningú. Almenys la meva.

Festa familiar al poble.

- No has anat a la perruqueria? –abans de dir bon dia.

- Sí, però del viatge el cabell se m'ha destarotat i no he portat raspall –contesto.

- Mira que n'ets... de despistada –més llenya.

- No passa res, el pentinat d'alguna d'aquestes és pitjor que els dos cabells que jo pugui portar fora de lloc –dic sense deixar de mirar al capellà.

- Aquest vestit no et queda bé –em diu atacant de nou.

- Per què? –uiiii, quina pregunta se m'ha acudit fer.

- Ja que ho demanes.... és massa llarg i et fa baixeta, i el color... massa fosc –sentencia.

- Mamà... no és el vestit, és que sóc baixeta, com tu –li contesto.

- Per això has de triar millor què et poses. Sembla mentida el poc gust que tens per vestir-te! –i es queda tan ampla.

No contesto més i esbufego. Estem a primera fila. Somric al capellà.

I jo que pensava que feia més goig que qualsevol dels Picasso que veig pels voltants.

Tot i les seves crítiques cap a la meva indumentària, cap a la meva manera de fer i tota jo... sempre acabo acudint a per un petit consell sobre com acabar una paella, com millorar la coca de tomata, què fer en cas de crisis diverses (les de parella millor no nomenar-les, tot ho arregla penjant homes pel lloc on els faci més mal i... cadascú que decideixi quin lloc és aquest).

Dinar – convit. Seu davant meu (alegria!).

Rient amb germans, cunyades, cunyats i germanes. Tots d'acord que el vestit que porto és molt senzill i fi, perfecte per l'ocasió. La miro ufana.

- Ja veus, a tothom li agrada el vestit excepte a tu –no sé perquè no em callo.

Em mira abans de contestar.

- Quina pena que a la teva edat, que ja tens uns quants anyets (la mato?) encara no vegis quan la gent et diu el que vols sentir. Jo mai no t'enganyaré. Et queda de pena i millor no te'l posis més.

Aquesta és ma mare.