Amb Humor I

AVUI NO EM CALLO

7:30 AM: Agafo un taxi per anar a treballar.

- Bon dia, on anem? –em diu el taxista.

- Al carrer Can Feina amb Can Park –contesto amb un somriure.

- Fa cara de cansada, és vostè divorciada? –el taxista.

- Disculpi? –no estic segura d'haver entès el comentari.

- Li preguntava si és vostè divorciada o soltera, per anar a treballar a aquestes hores una dona com vostè –tan panxo.

- Disculpi però no entenc el comentari ni que té que veure el meu estat civil amb anar a treballar, és igual. Pot aturar el cotxe, si us plau?.

- Que s'ha ofès?

- Encara ho estic decidint!. Només pari el taxi que baixo i li pago la carrera fins aquí.

Quan estic al carrer faig voltes al cap. Potser no volia ofendre, però coi! M'ha cabrejat!

11:00 AM: Moment del cafè.

Estic a l'office (manera moderna de dir a una saleta on tenim una cafetera per càpsules, un microones, una nevera i estris com gots, plats, sucre, etc.) i em disposo a preparar quatre cafès per la gent que està al meu departament (jo inclosa). Porto una càpsula de cada tipus: cafè amb tast de vainilla & toffee (aquest és per al Joan, amb sacarina), una altra de cafè Colòmbia intensitat 14 (sol, per la meva cap), una d'intensitat 6 i tast d'avellana (amb llet per l'Andreu) i una de descafeïnat per mi (amb llet d'avena i sacarina).

Una companya que entra:

- Els tens massa ben acostumats, d'això en diuen servilisme. Ets una secretària de qualitat (encara li hauré de donar les gràcies pel comentari) i no una serventa.

- Mira, sóc una persona que passa aquí moltes hores i té bona relació amb la gent del seu departament. Mai ningú d'ells m'ha demanat que els porti el cafè ni jo a ells. I ells me'l porten quan pugen a la setena planta i jo els ho porto quan hi pujo. D'això se'n diu reciprocitat, no servilisme.

Òbviament, no em quedo per esperar la resposta.

14:00 PM: Dinar a la cuina del despatx amb companys i companyes. Cada dia surten els temes de conversa més increïbles. Avui toca l'orgasme femení. Tots els homes en són experts!

- Les dones anorgàsmiques, fingeixen l'orgasme –sentencia un que no és jutge.

Com que tinc el dia creuat, decideixo contestar.

- Mira, jo no crec en l'anorgàsmia de les dones. Tinc molt clar que som ben diferents dels homes i vivim l'orgasme de manera diferent. Però el que tinc més clar, i d'això en sé més que tu perquè sóc dona i no sóc anorgàsmica (tots bocabadats), és que un orgasme NO ES POT FINGIR. Si una dona el fingeix i el que té al costat no se n'adona... és perquè pobret, viu en un món de fantasia. I crec que no cal que t'expliqui per què no es pot fingir, oi? O tu també hi vius?

Què a gust m'he quedat. Un cop a la setmana m'hauré de posar el vestit "d'avui no callo" i segur que sóc més feliç!