Amb Humor I

PANISSOLA

Dissabte matí. Tinc pressa per sortir de casa i la meva filla diu que vol acompanyar-me al mercat. Sincerament, crec que es deu d'estar preparant per una recepció en algun Palau, perquè porta més de mitja hora vestint-se.

Quan surt de la seva cambra, a mi em surt de l'ànima dir-li:

-On vas amb aquest pantaló tan curt? Una mica més i se't veu el serení...

Em mira amb ulls com a plats i em contesta:

-Això de "serení", és del nivell D de català que tu no tens, o ho has tret de l'Apalabrados?

De sobte, com si el meu dit índex hagués fet click sobre el botó esquerre del ratolí, sento una forta descàrrega d'arxius antics al disc dur del meu cervell (una versió molt anterior al Windows Vista).

El primer arxiu és un .jpg (a aquella època no existien els de tipus vídeo). Es tracta d'una imatge de la meva mare amb cara de pomes agres mirant-me i, acte seguit un d'àudio cridant:

-Aquesta falda t'arriba al serení! Ara mateix te la canvies o no surts de casa!

I jo me l'havia de canviar.... Us he de dir el significat de la paraula "serení" o us l'imagineu? Ja veig que sou llestes i llestos.

Òbviament el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans no conté la paraula 'serení' en el mateix significat que li atorga la meva mareta. I com aquesta, tantes altres.

Quan només tenia vuit anys em va ensenyar a escurar els plats (avui dia, d'això en diríem maltractament infantil). Com una nena exemplar que era (i segueixo sent), jo catxulletjava amb l'aigua.

Encara que no consti al diccionari a dalt esmentat, catxulletjar és una paraula multitarea, igual serveix per tafanejar, trafegar, buscar, com fer "catxulls" o sigui: empastifar-ho tot amb aigua i sabó.

Llavors s'enfadava amb mi i jo feia que m'empipava i plorava perquè no podia contestar-li (qualsevol!!). Ella ho arreglava enviant-me a "regar floreres al racó" (tu plora! que a mi, pum!).

Quan em cansava de fer la tòtila em deia:

-Renta't la cara que sembles una 'frasca' (adefesio)

Jo com bona nena, m'acostava amb intencions de fer-li un petonet. Llavors em sortia amb allò de:

-Collons! (perdó...) ets pitjor que la panissola!

Pobreta de mi!!. La panissola, com ja sabreu (aquesta existeix) és una planta que s'enganxa a la roba quan passes pel costat. Al meu poble n'hi ha un futimer.

En deu minuts podia rebre deu maltractaments verbals d'aquella que em va portar al món. Suposo que m'ho va fer pagar perquè (sempre segons la seva versió... jo no ho recordo, i si no ho recordo... no ha existit), gairebé neixo a les escales de la desapareguda Maternitat de Vinaròs, sense esperar a la sala de parts.

Ui! La meva filla:

-Mamà!! Baixa de la figuera!

La miro una altra vegada i amb cara de pomes agres li contesto:

- Deprés de mitja hora catxullejant pels calaixons, surts feta una frasca i ensenyant el serení??? Vols que se t'enganxin tots com la panissola? Canvia't de roba ara mateix, o no surts de casa!!!