6:00 AM. Es posa en marxa la ràdio. Tinc jet lag. M'he posat al llit a les tres de la matinada, coses de feina.
La meva parella intenta ser amable:
- Bon dia preciosa! –em diu.
- Mira nen... vés a graduar-te la vista, perquè a aquestes hores, amb jet lag i sense arreglar, sóc poc més que un abstracte de Picasso –li contesto mooooolt amablement.
- I com de simpàtica que ets només aixecar-te i amb jet lag. Millor no viatgis més –sentencia.
Surto de la dutxa en les mateixes condicions anímiques en les que he entrat. Em poso davant del mirall per empastifar-me de crema... M'espanto jo sola.
El meu cap va a ritme de ball lent i les meves mans a ritme de salsa: mal resultat. Passo de ser un abstracte a ser un sapastre. Avui no em maquillo ni em pinto les ungles... no vull ser rival per al pobre Picasso.
Quan obro l'armari descobreixo que m'he tornat vintage, no veig res en colors, tot en un blanc i negre indefinit. Estiro una faldilla i una brusa i em disposo a vestir-me.
- On vas amb aquesta faldilla amb aquesta brusa? Què t'has pres? –em diu una veu coneguda des del darrere.
El jet lag no em deixa pensar amb claredat, així que decideixo no contestar per no haver d'empenedir-me'n més tard.
Estiro una brusa blanca i acabo vestint-me encara no sé com.
Estem en campanya d'IVA, així que serà divertit veure com maltracto avui les xifres.
Arribo al despatx i em trobo a la meva cap.
- Bon dia! Fas mala cara –com l'estimo quan em diu això.
- Sí, és que ahir vaig anar a dormir molt tard i tinc sensació de jet lag –contesto
- Va, nena! Que jo també hi era. D'això en diuen ressaca!
- No us havia dit? Varem estar treballant en un "bareto" fins a les tantes....
YOU ARE READING
Amb Humor I
HumorAquests relats estan inspirats en converses amb altres dones del meu entorn: amigues, companyes de treball, dones que em trobo al mercat i, per descomptat, en alguna vivència pròpia. Estan redactats tots en primera persona per convertir-los primer e...
