Aquests relats estan inspirats en converses amb altres dones del meu entorn: amigues, companyes de treball, dones que em trobo al mercat i, per descomptat, en alguna vivència pròpia. Estan redactats tots en primera persona per convertir-los primer e...
El despatx on treballo té banys de dones i de cavallers, un al costat de l'altre, paret amb paret i "esquena amb esquena". Normalment, si hi entro i veig la porta dels cavallers tancada, torno més tard. Ja sabeu... allò de la intimitat...
Però avui he pelegrinat pels tres dúplex que tenim, i estaven tots ocupats, així que... no em queda més remei que entrar. De sobte sona un telèfon (tots tenen el mateix soroll), però no és el meu, jo no el porto.
Sento la veu d'un company al darrere.
- Mira, et truco en un quart d'hora... Ara mateix estic en una reunió molt tensa –diu l'Albert.
M'agafa un atac de riure i començo a pensar.
- "Per què l'agafa?, no pot esperar i contestar a la trucada perduda?" "Per què porta el mòbil a sobre?"
Intento evitar que ens trobem al rentamans, però ens trobem. Esclafem tots dos a riure i no diem res.
Torno cap al meu despatxet i em penjo el meu inalàmbric al coll. Aviso a la recepcionista que ja porto el telèfon i li pregunto si ha trucat algú mentre m'he absentat. Res.
Dos dies després...
Mateix dúplex i algú a la meva esquena.
Sona un telèfon amb un soroll eixordador. Jo sola em poso vermella, blava, groga i fins i tot blanca.
Surto al rentamans i em trobo amb l'Albert que esclafa a riure.
- No has après res? On vas amb l'inalàmbric?
- Mira, com no em pesa, me l'he deixat al coll sense adonar-me'n. Això sí... Jo no agafo el telèfon quan estic reunida i molt menys si la reunió és tensa!
