Ja fa molts d'anys que vaig vindre a Barcelona, des d'un poble de la costa Daurada del nord de Castelló. Reconeixo que no em va costar molt adaptar-me a la manera de viure dels barcelonins... "bitxos raros" per la gent de la meua terra.
Val... només en una cosa... en la parla.
Primer dia que m'atrevisc a eixir sola de casa per anar a la plaça (així criden al mercat al meu poble). Vaig a comprar per fer una ensalada russa i un bistec de segon plat.
Arribo a la paradeta de verdures i quan em toca demano amb aquell valencià apitxat que diuen els de les comarques centrals que tenim els benicarlandos:
- Quart i meitat de bajoques de cua de rata –mirada atònita de la tendera.
- I bajoques són.... –me contesta.
- Judías verdes de las redondas, no las peronas –contesto.
- Ah! Mongeta verda rodona!
- "Mare de Déu!, al poble les mongetes són "las palomitas de maíz", com es deuen de dir ací?"
- Alguna cosa més?
- Sí, dos quilos de creïlles –ara la cara sí que se li transforma...
Abans que em pregunte...
- Patatas... -contesto.
- Les patates es diuen creïlles? És valenciana vostè?
- Sí.
- Alguna cosa més?
- Dos safranòries... -dic ja amb cara de no sé...
- Dos? Safrà?
- No... zanahorias.
- Pastanagues...
- "Res a dir, quina parauleta".
En eixir de la plaça vaig cap a la botiga de flors.
- El cossiet més xicotet que tingue, per favor –cara d'esglai de la xica.
- Un cossiet....?
- Sí... un tiesto. El más pequeño que tenga.
Me'n trau un de massa gran.
- El voldria una miqueta més xicotet, és per un brot de florera que plantaré quan cresqui una miqueta en una jardinera, i si el cossiet és massa gran, se me semarà.
Quan li veig la cara... decideixo fer traducció simultània...
En tornar a casa em poso a doblegar roba. Apareix la meua parella.
- Hola, què tal el primer dia sola?
- Bé... diferències de parla divertides a les tendes que he anat. A les bajoques les crideu mongetes??
- Sí..., però no les cridem... perquè no ens escolten... els "diem" mongetes. Amb aquesta no passa res, però hi ha algunes paraules que són ben diferents de significat encara que les diem igual. Per exemple, la peça de roba que estàs plegant... són unes mitges...
- I ara??? Això són unes calces: de calcetí... calça!.
- Perdona: de mitjó... mitja!. Les calces són això altre... i me'n senyala unes que tinc per doblegar damunt del llit.
- Sí clar... com els dolents del cor que ací es diuen malalts, i les nenes roïnes que ací són dolentes... quins embolics que em feu.
Al dia següent m'endiumenjo (em vesteixo de diumenge, m'empolaino) i vaig a buscar-lo en autobús.
A la tornà, quan anem a baixar-hi, em trobo amb un problema logístic. Arribem a la nostra parada i el parent va a baixar.
- Un moment! No puc caminar, és que em cauen les cal....
- No ho diguis!!!!
Massa tard... tothom em mira esglaiat...
YOU ARE READING
Amb Humor I
HumorAquests relats estan inspirats en converses amb altres dones del meu entorn: amigues, companyes de treball, dones que em trobo al mercat i, per descomptat, en alguna vivència pròpia. Estan redactats tots en primera persona per convertir-los primer e...