NO EM VOLIA ENAMORAR DE TU, HO JURO (ACABADA)

CAPITOL 1

Estic cansada, no puc dormir, els meus pares criden massa i no em deixen dormir. Es pensen que no em donc compte però no es veritat, ho escolto tot, cada paraula que diuen. Per els matins fan veure que pel vespre no va passar res, pero arribat aquest punt ja no m'ho crec, no em crec els "estic bé" de la meva mare, no em crec els "tot anira bé" del meu pare, ja no. Però haig de fer veure que estic bé, que cada nit que es barallen, criden i trenquen coses no m'afecte, però es difícil. M'aixeco del llit i tanco la porta de la meva habitació, potser així els escolto menys. Tinc sort de que estic de vacances d'estiu perquè, em costa molt agafar la son. Em torno a estirar al llit i tanco els ulls amb força intentant reprimir les llàgrimes, em giro cap el costat on està la meva tauleta de nit i allà puc veure la fotografia en la que estic abraçada amb la meva àvia, tot era meva fàcil i bonic quan ella hi era. Ella sempre va ser una segona mare per mi, m'ajudava amb els deures, li explicava tot, cuinavem juntes, i quan estava triste ella sempre estava allà per treure'm un somriure. La trobo molt a faltar. Ara si que estic plorant de veritat, les meves llàgrimes van caien una per una per la meva galta i ja no intento evitar-ho. Agafo la fotografia i l'abraço amb força i així es com em quedo adormida.

Em desperto a les deu del matí, m'aixeco, em trec el pijama i em vesteixo amb unes malles negres i una samarreta blanca. Agafo el mobil i busco a l'Eric entre la llista dels meus contactes. L'Eric és el meu millor amic desde que som nens, ell sempre ha estat al meu costat quan m'ha passat algo. Quan va morir la meva àvia ell va estar tota l'estona al meu costat intentant animar-me, mai m'ha deixat sola i l'estimo més que a qualsevol altre persona en aquest món. Quan trobo el seu nom, l'obro i li escric un whatsapp.
- quedem d'aqui mitja hora a te casa? Li pregunto
- Aquí t'espero. Em repon ell immediatament
-Ok, fins t'estimo. Li envio
- I jo a tu . Em contesta ell.
Mentres baixo cap a la cuina passo per l'habitació dels meus pares, ells encara dormen, intento no fer massa ramo. Arribo a la cuina m'agafo unes galetes i surto de casa. De la meva casa fins la casa de l'Eric hi ha un quart d'hora. Passo per el parc que hi ha en frente de me casa, el parc és bastant gran, esta tot ple d'arbres, herves i flors, es un parc molt bonic i a més hi ha una font preciosa al centre del parc. Intento no disteure'm massa i accelero el pas. Als dotze minuts ja estic al portal de la cada de l'Eric. Truco i al segon m'obra. M'obra l'Eric, porta els seus cabells marrons clars despentinats i alborotats, els seus ulls verd intens mostren cansanci i encara va amb pijama.
- Encara estaves dormint, bella durmiente. Li dic rient.
- Jaja, molt graciosa. Diu ell- Fa estona que estic despert però estic molt cansat, i em feia molt de pal canviarme el pijama. Em diu ell badellant. I em poso a riure un altre cop.
- Ja ho veig,ja, sembla que no haguessis dormit en tota la nit. Li dic jo encara rient.
-.Aixxx. diu ell i roda els ulls,-passes o que?. Em diu assenyalant-me amb el cap que entri.
-Si vaig. Li dic jo i entro. Ell tanca la porta i quan torna a estar ben posat li salto a sobre i l'abraço, ell em correspon i quan ens separem em fa un peto al front.
- T'haig d'explica algo. Li dic jo amb un to serios

Bueno aquest es el.primer capitol.de la meva nova història, espero que us hagi agradat, voteu si es aixi, i deixeume als comentaris la vostra opinio, molt petonsss❤❤💕