NO EM VOLIA ENAMORAR DE TU, HO JURO (ACABADA)

CAPITOL 16

Entro a casa, està silenciosa, vaig cap el sofà a veure a me mare, però no està, corro a la seva habitació amb l'esperança de que estigui allà dormint però quan entro tampoc la veig i això fa que em desesperi, a on coi a anat ara? L'Eric em mira desde la porta espantat, m'ha volgut acompanyar fins a casa per més seguretat.
- Què et passa? Diu ell acostant-se on estic jo.
- Me mare, que no està, a saber o collons està. Em noto els ulls ploroso, odio plorar, odio semblar indefensa.
- Ei, no ploris, segur que està bé. Em diu ell intentant tranquilitzar-me, però no ho aconsegueix.
- Avui a tornat a casa que quasi no s'aguantava de peu, com vols que estigui tranquila? Li dic jo alçant la veu.
- Vale, vale, ho sento, sento haver intentat animar-te però tampoc cal que em parlis així. Diu ell molest, el miro amb arrepentiment i tristesa als meus ulls.
- Ho sento molt Eric, no volia ser desagradable, però esque aquesta situació em supera. Canvia la seva expressió al sentir-me, ara em mira amb un petit somriure tendre, s'acosta a mi i m'abraça, torno a sentir papellones, pero que cony em passa? Els seus llavis s' acosten a la meva orella i aquests xiuxiueigen
- No passa res, estic i estaré al teu costat sempre que em necessitis. El seu alè a la meva orella se'm tensa el cos i el cor em batega més ràpid, estic confosa, desde quan em poso així per ell? Mai a la vida.
-M..merci. Aconsegueix-ho dir però una mica tallada. Ens separem i ens mirem als ulls.
- Vols que dormi amb tu avui? Aquesta pregunta acaba de fer, fa que em posi molt nerviosa, i el perquè no el puc explicar perquè ni jo el se, he dormit amb ell en moltissimes ocasions.
- Val. Li dic jo intentant dossimular la meva respiració accelerada i el meu cor bategant amb força.

M'estiro al llit, l'Eric ja esta estirat, però jo he tardat més perquè me hagit d'anar a canvia al bany. Estic cara a cara amb ell, em torna a venir aquell nose que a la panxa, perquè em passa a mi això? No és just l'Eric només és el meu millor amic i no sento res per ell, RES.
Em mira confos.
- Hola..? Em diu ell movent la seva mà devant els meus ulls, no m'havia adonat de que mentres pensava l'estaba mirant fixament, que mal.
-Hola. Dic jo movent el cap lleugerament- Bona nit. Li dic abans de que ell em digui qualsevol cosa, em giro cap el costat contrari per no veure'l i me separo una mica d'ell, però per la meva sort el llit no és massa gran i això fa que tampoc pugui separar-me tant d'ell, tanco els ulls, i tot pensant en tots els sentiments nous que tinc i vull evitar, m'adormo.

Obro els ulls dificilment, el mòbil sonant m'ha despertat. Quan per fi estic concient em donc compte de que hi han dos braços en el meu pit abraçant-me i acostant-me a un cos, giro el cap lleugerament, i el veig a ell, dormit, somrient, mentres m'abraça. Aixx enserio ara està monissim. Vale Sam para de pensar això. Em separo d'ell amb compte de no despertar-lo, cosa que aconsegueix-ho. Quan ja estic fora del llit agafo el mòbil i miro a la pantalleta ja que allà posa qui m'ha trucat, No, no pot ser, no m'ho crec, que vol ara el meu pare?

HOLAAA, ESPERO QUE DE MOMENT US ENCANTIII, MERCO A TOTES LES PERSONES QUE HO SEGUEIXEN, US ESTIMOO I APRECIO MOLTISSIMMMMM💙❤💛💚❤💙❤💛💚❤💙❤💛💚❤