NO EM VOLIA ENAMORAR DE TU, HO JURO (ACABADA)

CAPITOL 4

Fa una hora desde que he vist aquella puta nota, estic super enfadada amb el meu pare i se que mai el perdonaré després d'abandonar-nos a me mare i a mi. L'Eric està al sentat al meu costat, estem veien una película, es de marvel, però no li estic posant atenció ja que l'únic que faig és pensar en que faré ara.

La película acaba i noto que l'Eric s'aixeca, veig que es dirigeix a la porta, llavors també m'aixeco del sofà.
-T'envas? Li pregunto triste, ell em mira als ulls i veu la meva tristo.
- Vols que em quedi a dormir? Em pregunta i em somriu.
- Si, siusplau. Li dic intentant somriure.
- Llavors em quedo. Diu i m'agafa la mà de forma carinyosa. De cop escolto petjades derrere nostre, em giro ràpidament i em trobo amb la meva mare. Té els ulls vermell i inflats, es nota que ha estat plorant, se'm trenca el cor veien-la així, és horrorós veure a una persona que estimes molt tan dèbil i triste. M'apropo a ella i l'abraço, ella fa el mateix.
- Tot anirà bé, aconseguirem passar endavant. Li dic fluix ja que les ganes de plorar s'han apoderat de mi. Ella no em contesta però m'abraça més fort, llavors noto que l'Eric s'acosta a nosaltres i ens abraça també. La meva mare sempre a considerat a l'Eric com un més de la familia, i l'aprecia molt per això ella també l'abraça a ell. Ens separem tots i me mare em diu que se'n va a l'habitació jo assenteixo i s'enva.
- Vols sopar algo? Escolto que em pregunta el meu millor amic.
- No tinc gana. Li dic netejant les llàgrimes que tinc acumulades.
- Vols que anem a dormir ja? Em pregunta ell amb una veu suau.
- Si. Li dic jo també amb veu suau.
Ell m'agafa la mà i anem junts a la meva habitació. Arribem i trec el matalàs que hi ha a baix del meu llit li fico les mantes i li dic que ja està preparat, jo agafo el meu pijama i m'envaig al quarto de bany a posar-me'l, el pijama es curt, tot vermell amb "topos" negres. Quan ja el tinc posat vaig cap a l'habitació dels meus pares aunque ara ja només és de me mare,obro la porta intentant no fer molt de soroll, veig a me mare estirada al llit adormida, em dirigeixo a l'armari i agafo una samarreta del meu pare que hi ha per donar-li a l'Eric, surto de l'habitació en silenci i vaig cap a la meva, allà em trobo a l'Eric estirat al llit però amb els ulls oberts.
-Té. Li dic. Era del meu pare, posatela, dormiràs més còmode. Ell assenteix i l'agafa.
-Gira't. Em diu ell.
-Perque? Li dic confosa.
- Perque ara em fa pal anar al lavabo a cambiar-me, així que em cambiare aquí. Em diu somrient i es comença a treure la samarreta, jo em giro ràpidament. Passa un minuts i em diu que ja em puc girar. La samarreta que li he donat li va gegant, però li queda molt bé, a ell tot li queda estupendament. M'estiro al meu llit i sospiro cansada, ell em mira i ell somriu, aixeca la mà i m'acarisia suaument la galta.
- Bona nit princessa, t'estimo. Em diu ell dolçament. I sense pretendre-ho somric.
- Bona nit petit meu, jo també t'estimo. I amb les seves caricies suaus a la meva galta em quedo adormida profundament.

Espero que us hagi agradattt, voteu i comenteu si us ha agradat, us estimooo, molt petons.❤❤❤❤❤❤