NO EM VOLIA ENAMORAR DE TU, HO JURO (ACABADA)

CAPITOL 24

Obro els ulls quan son les 9:00 del matí, l'Eric segueix dormit abraçant-me, és molt acollidor estar així, és una sensació meravellosa, em quedaria així tota la vida. Tanco un altre cop els ulls però avans de que em pugui tornar a quedar dormida, algu obra la porta de l'habitació de cop cridant BON DIA!!. L'Eric i jo saltem del susto que ens enportem, la mare de l'Eric ens mira rient-se.
- Ostia mare quin susto, cony. Diu l'Eric tocant-se el pit. Jo ric, aunque m'he emportat també un susto, és molt graciós veure la cara de l'Eric ara mateix. La Jina no para de riure i jo tampoc.
- Vale de riure, no? Diu ell amb cara de mosquejat. La Jina para de riure pero segueix somrient.
- Ho sento petit, us he despertat per dir-vos que vaig a comprar, teniu l'esmorzar preparat a baix, d'acord?
Ens diu amb simpatia.
- Vale merci mare. Diu l'Eric somrient, jo també li donc les gràcies i llavors s'enva.
Em llevo del llit i vaig al bany a arreglar-me, em vesteixo allà i em pentino una mica.
Baixo a la cuina on veig fos plats amb tortitas i dis gots amb suc de taronja. L'Eric està sentat a la cadira, m'ha esperat per començar a menjar. M'assec i comencem a menjar. Deu meu estan de vici.
Acabem i decidim anar a donar un tomb per el poble. Caminem fins arrivar a un parc, trobem un banc i ens assentem allà.
- i... que fem? Pregunto aburrida.
L'Eric em mira pensatiu i llavors contesta.
- prova o veritat? Contesta dubtós.
- Val. Dic emocionada.
- prova o veritat Sam? Em pregunta amb un somriure malvat.
- Prova. Dic amb por.
- Esta be... veus aquell senyor d'allà? Assenteixo. Dons demana-li la hora en anglès.
- Vale. Dic, no es difícil. M'aixeco del banc i em dirigeixo al senyor, li dons un copet petit a l'esquena i ell es gira a mirar-me.
- Excuse me, what time is it? Pregunto, el senyor em mira extrenyat.
- "Sorrie, però jo no parlish in inglish". Quan diu això no puc evitar estallar a riure, el senyor em mira malament i s'enva, jo tornl rient a on l'Eric i veig que ell també s'està rient molt.
- Brutal. Diu com pot.- va em toca.
Respiro i llavors dic:
- Prova o veritat?
Ell es fa el pensatiu i llavors em contesta:
- Veritat.
- Sortiries amb mi? Dic sense pensar. Seré imbecil, perquè collons li hauré preguntat això. Ell em mira sorprès, no em contesta, s'ha quedat com paralitzat, està a punt d'obrir la boca quan algú el fa callar
- Sam! Hola! Diu ell apropant-se a nosaltres.
Merda, mira que hi ha putos moments per veure'l, l'haig de veure ara, perquè deu, perquè estas en contra meu? De totes les persones del mon perquè has de fer que em trobi amb ell, ara no es el moment de veure a l'Aroon.

Holaaaa. Perdo per haver tardat en pujar un nou capitol, us estimoo molttt, merci per tot, sabeu ja tinc 45 seguidors, estic molt feliç i a mes ja quasi son 800 vistesss😍😍😍

❤ LOVE YOU❤