sempre hi ha una mica de veritat en cada "es broma"
Sempre hi ha una mica de mentira en cada"no se"
sempre hi ha una mica de sentiments en cada"no importa"
sempre hi ha una mica de dolor en cada "estic bé"
La Samantha ho sap més que ningú, ella semb...
Portem corrent mitja hora, i en aquesta mitja hora m'ha explicat un munt de coses, que te la mateixa edad que jo, que fa poc es va mudar aquí, que viu amb el seu mare ja que la seva pare els va abandonar, que anirà al mateix institut que jo quan comencin les clases, que te un germà petit de deu anys, i un munt de coses més, jo també li he explicat una mica sobre me vida. - Llavors a tu el teu pare també t'ha abandonat? Em pregunta ell, i noto que em mira amb pena. - Si, però no fa res que em va passar això, no ho tinc gens assomit encara. Dic jo amb les llàgrimes relliscant pels meus ulls, ell em mira molt apenat i es para de cop, jo també em paro i ell m'agafa la mà. - Sam, no ploris, se que encara no ho tens assomit i que et costarà molt assomir-ho però jo t'ajudaré. Em diu ell amb veu tranquilitzadora i llavors em dona un d'aquells somriures preciosos seus, jo el miro i somric, definitivament se que he fet bé d'anar a correr amb ell.
Arrivo a casa que son les dotze del migdia, vaig a l'habitació de me mare i veig que encara dorm. La deixo dormir i vaig cap a la meva habitació. M'estiro al llit i començo a plorar, odio veure a me mare així de malament i saber que jo no hi puc fer res per a que el pare torni, no puc fer res per a que tornem a ser una família feliç, em sento tan inútil. De cop el mòbil en vibra, és l'Eric, m'aixugo les llàgrimes i li agafo el telèfon. - Sam, que tal amb aquell paio, al final vols que el mati? Em diu ell, la seva actuació de millor amic protector fa que somrigui una mica. - Tot a anat molt bé. Dic jo intentant que no es noti que he plorat, però la meva veu fluixa i triste em delata. - Has plorat? Sabia que no t'havia d'haver deixat anar amb ell, que t'ha fet que me'l carrego! Diu ell euforic. - No, no es culpa seva, ell no m'ha fet res. Li dic intentant calmar-lo. - I llavors que et passa? Em diu ell amb un to de preocupació. -Que tot va malament, ho veig, veig que tot va malament i jo no hi puc fer res, soc una puta inútil de merda. Dic jo plorant un altre cop. - Reineta meva no ploris, ara vaig cap a casa teva. Diu ell just abans de penjar. Tinc tanta sort de tenir-lo a ell. M'aixeco del llit i vaig al cuarto de bany, em miro al mirall, tinc els ulls vermells i inflats, també tinc la cara vermells, em rento una mica la cara per no veure'm tan horrenda. Torno a la meva habitació i em canvio de roba, ja que encara portava la roba de quan he anat a correr, em poso uns texans i una samarreta negre amb la paraula "you" en mig de color vermell. Em torno a fer la cua i quan acabo decideixo agafar el mòbil. AROON: Hola, soc la Sam podriem quedar un altre dia? Si et sembla bé es clar. L'Aroon m'ha caigut molt bé, ja que també ha passat per el mateix que estic passant jo ara i m'agradaria seguir veient-me amb ell. Et timbre fa que surti dels meus pensaments. M'acosto a la porta i obro. Allà està, el nen que més estimo en aquest mon, però el veig esgotat i suant. - Eric, has vingut corrents?. Li pregunto sorpresa. - Si. Em diu ell amb un to fluix, ell odia correr. - Però si tu odies correr. Li dic jo encara sorpresa. - Tot per tu. Em diu, aquestes simples tres paraules m'acaben d'alegrar el dia.
ESPERO QUE US HAGI ENCANTAT, MOLTES GRACIES A TOTHOM QUE VOTA I LLEGEIX, US ESTIMOOOO
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
