NO EM VOLIA ENAMORAR DE TU, HO JURO (ACABADA)

CAPITOL 48

Miro a l'Eric suplicant. Ell em mira a mi amb decepció però de cop un lleuger somriure se li forma als llavis.
- Sam. Diu ell amb to dolç. Aquest to fa que algo d'esperança recorri el meu cos.
- Que... Dic amb veu fluixa.
- Ets feliç amb ella? Diu mirant-me tristement. No puc negar que em fa mal veure'l així.
- Sincerament si, molt. Dic jo recordant els millors moments que he passat amb ella. Llavors ell, m'agafa la mà entrellaçant els nostres dits.
- Llavors, Sam, com el teu millor amic que soc t'haig de dir que jo sempre et recolzaré, vull queb siguis feliç, I si ella et fa feliç, jo estic content, malgrat tot això faci mal, intentaré ajudar-te sempre que pugui. Diu ell, mentre se li escapa una llàgrima. El miro tendrement, això senyors I senyores és un amic de veritat, això val or. M'apropo a ell I l'abraço.
- No et mereixo, no saps quant t'estimo. Li dic a cau d'orella. Ell m'abraça fort.
- En les bones I en les dolentes. Em contesta.
- En les bones I en les dolentes. Repeteixo amb un somriure clavat als llavis. Ens separem I em mira als ulls.
- Llavors, Sam, ets lesbiana? Em pregunta confus. El miro, llavors la seva pregunta em fa parar a pensar, soc lesbiana? No, perque també m'agradaba l'Eric, però estic enamorada d'una noia, però en el seu moment també ho vaig estar de l'Eric. Això vol dir que m'atrauen els dos sexes oi? Suposo que si. Llavors em puc enamorar de nois I noies, això vol dir que soc.... Bisexual. Es clar!
- No, Eric soc Bisexual. Li dic, I no em sento trista d'admetreu, és més em sento orgullosa, no entenc perquè a la gent li costa tant admetre el que és, al fi I al cap l'unic important esque siguin feliç, estiguin amb un home o amb una dona, les coses van així, I no haurien de tenir por al rebuix, ja que si algú t'estima de veritat li donarà igual de quin sexe et sentis atret. És normal enamorar-se d'algú, I dona igual el génere, el que importa, és com sigui la persona en el seu interior, com et faci sentir, com reacciona el teu cos quan estas a prop d'aquella persona.
- Sam. Diu l'Eric movent la mà per devant la meva cara.
- Eh... que? Dic jo desorientada.
- T'estaba parlant I t'has embobat mirant la pared. Diu ell mirant-me extranyat.
- Perdó, se m'ha anat el cap. Dic jo rient nerviosa.
- No fa falta que ho juris. Diu I riu. Jo també ric. De cop em vibra el mobil. L'agafo amb ansies. I veig que es un missatge de l'Alexa.
Quedem demà a me casa?  Em pregunta. Jo contesto amb un si I tres cors. Ella em respon amb tres cors més I jo somric.
- És la teva princessa? Em pregunta l'Eric amb un somriure.
- Si. Dic timidament. 
- Que mones, I que diu? Pregunta. El miro, realment ho vol saber? No el fa sentir-se incomode?
- M'ha dit de quedar demà a se casa. Li contesto somrient amb vergonya.
- Que bé, digali que si. Em diu ell amb emocio al seu to. Enserio està tant emocionat de que quedi amb ella?
- Ja li he dit. Li dic I ell em mira ansios.
- Et podré acompanyar? Vull coneixer a la meva cunyada. Em diu somrient, el seu comentari em fa riure I assenteixo, aquest nen està molt malament però sort que el tinc amb mi.

Espero que us hagi encantat us estimooo❤❤❤❤