NO EM VOLIA ENAMORAR DE TU, HO JURO (ACABADA)

CAPITOL 15

Dedicat a: LuaGarcia5❤😘

Es de nit, el cel està negre i els carrers silenciosos, només s'escolten pocs cotxes passar i el soroll que fan els grills, no hi passa quasi ningú per el carrer a aquestes hores, bueno, en realitat tampoc és molt tard, son les deu i mitja de la nit. Camino tranquila cap a casa meva, estic parlant per whatssap amb l'Eric, ja ho se no fa ni cinc minuts que ens veiem però que vols que digui som així. De cop sento passes darrere meu, em giro però no hi veig a ningú, una mica aterrada camino més ràpid per arribar a casa abans. Sento les passes cada cop mes a prop i això fa que m'estigui morint de por, cada cop accelero més el pas, fins que una mà tocant el meu hombro fa que em pari de cop, noto el meu cor a mil, em falta l'aire, ara si que estic aterrada. Giro el cap lentament tement el que em pugui trobar darrere meu. Quant em giro del cop i visualitzo la persona que tinc ara al devant el meu cor es calma molt. Però el susto encara està allà
- Puta Eric, quasi moro del susto, joder. Li dic mirant-lo malament.
- Jajaja, ja ho he vist, estàs palida. Diu ell rient.
- No te puta gràcia. Li dic enfadada. Ell para de riure, però no se li borra el somriure.
- Si et veiesis la cara veuries que si que te gràcia. Em diu ell divertidament, però a mi aquest comentari em fa enfadar encara més.
- idiota. Dic entredents, ell es limita a riure. - i que cony feies perseguint-me? Li pregunto molesta.
- Esque t'has deixat el sentit de l'humor a me casa i te'l venia a tornar. Diu ell burlon.
- No te gràcia, ara diguem que vols. Li dic exigent
- Vale, vale, gos revios, esque t'has deixat les claus de te casa a me casa i me mare m'ha obligat a portarte-les. Diu ell, ostia, es veritat les claus, dons en realitat sort que me les ha portat, llavors caic.
- i perquè no m'has dit per whats que estaves darrere meu. Li dic curiosa.
- Perquè si t'ho hagués dit no m'hagués rigut tan. Diu ell rient un altre cop, de veritat hi han moments com ara que li donaria un cop de puny.
- Ets un imbecil. Li dic donant-li una bofetada fluixa. No li faig mal, ell riu i m'abraça.
- Se que m'estimes massa en realitat. Diu ell a la meva orella.
- Més t'agradaria. Li dic jo ara rient.
- Oh, això m'ofent. Diu ell sense deixar d'abraçar-me, el seu to es divertit i això fa que rigui més. Ens separem i els miro als ulls els seus preciosos ulls verds brillent molt en una nit tan fosca com aquesta, ell també em mira als ulls, se li forma un somriure càlid als seus llavis, i això fa que li digui.
- Eric, tens rao t'estimo massa. Li torno el somriure càlid i ell em torna a abraçar, però no se perquè aquesta abraçada fa que senti papallones a la panxa.

ESPERO QUE US HAGI ENCATAT MOLTTT, US AMOOO MOLTISSIMMM❤❤❤😍😍😘💛💙