NO EM VOLIA ENAMORAR DE TU, HO JURO (ACABADA)

CAPITOL 21

El miro tristement, no li vull dir, no vull trencar el que tenim i si li dic poder passa, però si no li dit també pot trencar-se ja que pot pensar que no tinc prou confiança per dir-li.  De cop sento escalfor a les meves mans, les miro i veig que l'Eric m'agafat les mans dolcement, el miro als ulls, encara son de suplica, baixo el cap per no veure'l.
-  El que passa es... que ... m'ag.... Avans de que pugui seguir em sona el mòbil i alivida per haver-me salvat d'aquest moment l'agafo sense sàpiguer qui és.
-Si? Dic jo
- Hola Sam. La seva veu m'es familiar, pensa Sam, no pot ser, és ella.
- Mama? Dic confosa però emocionada.
- Sí. Quan escolto l'afirmació noto satisfacció al cos, tenia ganes de tornar a sentir la seva veu.
- On ets? Dic jo preocupada.
- Estic bé, et truco per dir-te que no tornaré a casa fins d'aqui una o dues setmanes. He sentit bé?
- M'estas parlant enserio mama? Dic enfadada.
- Si. Noto furia al cos, fa dies que no la veig i no es capasa de preguntar-me si estic bé o esplicar-me on estava i perquè ha estat tan de temps fora, sino que em ve dient que estarà poder una o dues setmanes més fora, però que cony li passa?
- Mama, de que vas? Em deixaràs plantada des.... Paro de parlar quan escolto que m'ha penjat, ara si que estic mosquejada, no entenc a aquesta dona .
- Sam que passa? M'acabo d'adonar de que el meu millor amic està devant meu mirant-me preocupat i jo començo a plorar, ell s'acosta per abraçar-me, però jo em separo ràpidament.
- Eric siusplau marxa a te casa, vull estar sola. Dic seriosament, ara mateix necessito estar sola, ja he tingut prou per avui com per haver d'aguantar més. Ell em mira i es limita a assentir, obra la porta i se'n va, ha sigut molt sec. M'estiro als sofà i intento concentrar-me en la película, cosa que no.aconsegueixo ja que em quedo adormida.

Em desperto quan escolto el mòbil sonant, l'agafo.
- Si? Dic mig adormida.
- Sam. És la mare de l'Eric.
- Hola que passo?  Dic jo nerviosa.
- L'Eric m'ha explicat el que li ha passat a te mare, ho sento molt. Fa una breu pausa. El cas esque m'ha explicat que estaras sola durant una setmana  i he pensat que et podries quedar a dormir i a viure durant aquesta setmana a casa nostra. Diu ella i noto el cor bategant a mil.
- No, no, no vull molestar. Dic amablement.
- Que va, no molestes, és més preparet ja que estem fora esperan-te amb el cotxe. Obro la cortina del menjado i alla veig el seu cotxe parat.
- Està bé. Dic jo vençuda.
- Així m'agrada, va donet pressa. Sento que em diu, penjo, i vaig a la meva habitació, agafo de tot, roba, sabates, joies, llibres i ho poso dintre de la bossa del gimnàs gran del meu pare, surto de casa, merda m'acabo d'adonar de que haure de viure 24/7 amb l' Eric, estic fotuda.

Espero que us hagi encantat, digueumo per comentaris, us estimooo❤❤❤